El concepte de relativisme s'empra en la filosofia per nomenar certa manera d'entendre la realitat i el coneixement. D'acord a l'relativisme, la realitat no té una base permanent sinó que es basa en els vincles que hi ha entre els fenòmens. Pel que fa a l' coneixement, el relativisme sosté que no arriba l'absolut: el seu objecte són les relacions.
En altres paraules, el relativisme creu que el coneixement no té una validesa absoluta o universal; per contra, només és vàlid segons el context. La construcció de la realitat, d'aquesta manera, depèn de la subjectivitat que, al seu torn, sorgeix de les circumstàncies.
Es pot entendre el relativisme per oposició a l' objectivisme. Per aquest, la veritat té independència dels subjectes que s'encarreguen de pensar-la. Això vol dir que, d'acord a l'objectivisme, hi ha fets que tenen una existència objectiva.
Per al relativisme, en canvi, la veritat sempre està relacionada a l'subjecte que la pensa. No hi ha veritats o coneixements objectius ni que siguin universals. A partir d'aquesta idea, el relativisme apareix en diferents àmbits de la ciència i de la pensada.
És important conèixer que d'aquí a el relativisme ha diversos tipus o classificacions, que es basen en els pilars de la mateixa però que l'encaminen o dirigeixen cap a un punt de vista més concret. Així, ens topem amb aquests:
-Relativismo individual. Aquest es sustenta en el principi fonamental que la veritat és relativa i que depèn de cada individu. Precisament per això, estableix que hi ha tantes veritats com individus.
-Relativismo específic. En aquest cas, el que ve a establir-se és que la veritat és relativa perquè depèn de cada espècie. I cadascuna d'aquestes tindrà una i viurà en un món diferent en base a les seves circumstàncies.
-Relativismo de grup. Com és d'imaginar, aquesta altra vessant s'encarrega de determinar que la veritat és relativa perquè depèn de cada grup. Al seu torn compta amb quatre tipus diferents: relativisme de grup per civilització, per classe social, per sexe i per edat. Aquests vénen a establir que l'esmentada veritat és relativa basant-se que varia en funció de cada civilització, classe social, sexe o grup d'edat, respectivament.
Es coneix com relativisme cultural a l'estudi d'una cultura a partir dels criteris particulars de la mateixa. D'aquesta manera, s'evita condemnar moralment a aquella cultura que resulta estranya respecte a la pròpia.
El relativisme moral, el relativisme lingüístic i el relativisme cognitiu són altres classes de relativisme que es basen en criteris similars pel que fa a la seva oposició al absolut i el objectiu.
A tot el que s'ha exposat, cal afegir que tant Sòcrates com Plató es van manifestar totalment en contra de el relativisme. Ho van fer perquè van considerar que no només era un plantejament absurd sinó també perquè dificultava en gran manera el poder dur a terme el que és el coneixement de l'món. No obstant això, enfront d'ells es troben els filòsofs sofistes que es considera que van ser els primer pensadors en dur a terme l'ús de determinats plantejaments relativistes.