Un relat és un coneixement que es transmet, generalment en detall, respecte a un cert fet. El concepte, que té el seu origen en el vocable llatí relātus , també permet nomenar els contes ia les narracions que no són massa extenses.
D'aquesta forma, com gènere literari, un relat és una forma narrativa l'extensió és inferior a la novel·la. Per això, l'autor d'un relat ha de sintetitzar el més important i emfatitzar aquelles situacions que són essencials per al desenvolupament de la mateixa. Si en una novel·la l'escriptor pugui aprofundir en descripcions, en un relat es busca un major impacte amb menys paraules.
Al llarg de la Història de la Literatura Universal ens trobem amb un ampli nombre d'autors que han desenvolupat la seva carrera en l'àmbit de l'relat ia més amb un important èxit. Aquest seria el cas, per exemple, de l'argentí Jorge Luis Borges que va llegar a les generacions següents de lectors obres d'aquest tipus com ara "El jardí de les senderes que es bifurquen", "El mirall de tinta" o "Utopia d'un home que està cansat ".
Però no és l'únic escriptor de relats destacable. Així mateix tampoc podem passar per alt la figura de el nord-americà Edgar Allan Poe. I és que el mateix està considerat com el pare de el relat detectivesc, és a dir, d'aquell tipus d'obra d'extensió més reduïda que la novel·la que versa sobre interessants casos que requereixen que prengui protagonisme un investigador que aclareixi els mateixos, ja siguin desaparicions o assassinats, entre altres qüestions.
Entre els treballs que va realitzar aquell i que s'emmarcarien dins d'aquesta denominació es trobarien, per exemple, "L'escarabat d'or", "El misteri de Marie Roget" o "Els crims del carrer Morgue". Precisament aquest últim relat és un dels més coneguts i lloats de la cursa de Poe no només per ser el primer relat detectivesc de la història sinó també per la qualitat de la mateixa.
En concret, en aquell se'ns acosta a el cruel assassinat d'una mare i una filla a París. La policia serà la que assumeixi el deure d'intentar aclarir els fets i donar amb el responsable, però, la incapacitat de la mateixa per aconseguir aquest objectiu portarà al fet que sigui un detectiu (Dupin) el que s'encarregui de el cas.
Els relats poden ser ficticis (com un conte o una epopeia) o pertànyer a el món de la no-ficció (com les notícies periodístiques). Per descomptat, no és el mateix escriure (relatar) una obra de ficció d'informar sobre un fet verídic. De tota manera, l'estil narratiu de el relat es manté en els dos mons.
Cal destacar que el relat transcendeix la literatura i la paraula escrita. Quan una persona li explica alguna cosa a una altra, està relatant una situació, és a dir, construint un relat.
"Vaig sortir de casa i, quan anava a pujar-me a el tren, escolto un crit. Tot just em dono volta per mirar què havia passat, veig que un home ve corrent amb una cartera i una dona que li crida des del darrere. Llavors no ho vaig dubtar: li vaig posar la cama i el lladre va acabar caient. Per sort va arribar de seguida un policia i el va emmanillar. La dona, com a agraïment, em va regalar una xocolata " : aquest pot ser un exemple d'un relat oral, on una persona li transmet una experiència que va viure a un altre individu.