Les formes que modifiquen una superfície plana componen el seu relleu. Pot tractar-se d'elevacions o de depressions. Es coneix com relleu terrestre, en aquest sentit, als canvis que s'evidencien sobre la superfície del nostre planeta, incloent aquells que es registren en el llit submarí.
En el relleu terrestre pot diferenciar entre el relleu emergit (superficial) i el relleu oceànic (submergit). Dins el primer, pot reconèixer-se a l' relleu muntanyós, que és la modificació de la superfície que propicien les muntanyes.
Les regions amb relleu muntanyós, per tant, es componen d' elevacions naturals d'altura considerable. Poden comptar amb serralades, serres, volcans o altres tipus d'elevacions.
Al llarg de tot el planeta són moltes són les zones amb notables relleus muntanyencs, no obstant això, entre les més significatives es troben les següents:
-Els Andes. Una serralada situada al sud d'Amèrica és aquesta. Concretament se situa entre els països de Xile, Bolívia, Colòmbia, Veneçuela, Argentina, Perú i Equador. Té una altura mitjana de 4.000 metres d'altura i el seu punt més elevat és l'Aconcagua, amb 6.960 metres d'altura sobre el nivell de la mar.
-Himalaya. A Àsia, entre els països de la Xina, Bhutan, Índia i Nepal, es troba situada aquesta altra serralada, que és la més alta de la Terra i que té a l'Everest (8.848 metres) com el seu punt més important i elevat. A tot això cal afegir que en la mateixa es produeix el naixement d'alguns dels rius més rellevants de la planeta, com ara el Ganges, el Brahmaputra o el Iang-Tsé.
-Montañas Rocoses. A Amèrica del Nord, concretament a la zona occidental, és on podem trobar aquest altre conjunt muntanyós, que es va formar durant l'orogènesi cenozoica i que té com a pic més rellevant a la muntanya Elbert, que se situa a Colorado i que aconsegueix els 4.401 metres d'altura.
A més d'aquestes zones importants dins de l'relleu muntanyós de la planeta, també es troben altres igualment significatives, com seria el cas dels Alps, que estan a Europa central i que tenen com a cim més alt a l'MontBlanc (4.810 metres), i els Pirineus, que es troben a nord de la Península Ibèrica.
El relleu muntanyós pot aprofitar-se per al desenvolupament de certes activitats econòmiques, però també suposa un límit o una barrera per a altres. Si les muntanyes tenen gran alçada i reben nevades amb freqüència, és possible que el relleu muntanyós permeti crear estacions d'esquí i aprofitar les muntanyes per fomentar el turisme hivernal.
En una zona de relleu muntanyós, de totes maneres, el desenvolupament d'infraestructura resulta complex. En general no es tracta de zones on hi ha grans aglomeracions urbanes, ja que la construcció en un relleu muntanyós és complicada. D'altra banda, en els cims de les muntanyes més altes, les condicions climàtiques solen ser extremes.
La comuna francesa de Chamonix Mont Blanc és un exemple de regió amb relleu muntanyós. Aquesta localitat es troba al costat de l' Mont Blanc, una muntanya l'altura supera els 4.800 metres sobre el nivell de la mar.