Determinar l'origen etimològic de terme orfebreria suposa acudir a el llatí, ja que és d'aquesta llengua d'on emana aquell. En concret, podem dir que procedeix el vocable aurifex , que es derivava de la suma de per dues parts clarament diferenciades: la paraula aurum , que pot traduir-se com "or", i el verb facere , que és sinònim de "fer".
La orfebreria és el art de llaurar objectes, ja siguin ornaments o utensilis, de metalls preciosos o d'aliatges d'ells. El orfebre sol treballar amb or o plata per desenvolupar les seves obres. Per exemple: "El meu avi és un mestre de l'orfebreria" , "El bastó presidencial és una mostra del millor de l'orfebreria nacional" .
Actualment un dels camps en què més treballa l'orfebreria és al religiós. I és que en aquells països, per exemple, on el Catolicisme és la religió regnant es requereix multitud d'articles realitzats per aquell art tant per ornamentar a les imatges com a les esglésies.
Tot això sense oblidar tampoc que els orfebres especialitzats en aquest camp també es veuen en la necessitat de crear tot tipus d'articles de gran majestuositat i solemnitat perquè els passos processionals que surten al carrer en senyal de fe llueixin senzillament espectaculars.
D'aquí que en el cas de l'orfebreria religiosa destaquin productes com ara corones per verges, canelobres, potències per a imatges de Crist, creus, hisops, fanals, vares, estendards o vares per als pal·lis.
Així mateix cal destacar que aquesta branca artística esdevé clau per a les parròquies catòliques ja que les mateixes requereixen d'una sèrie d'utensilis realitzats per aquella per poder oficiar els corresponents actes litúrgics. En concret, entre aquests articles es poden trobar, en plata o en or, des de cremadors d'encens fins palmatòries passant per petxines per al baptisme o calzes.
La història de l'orfebreria és molt antiga. Ja en la prehistòria (període neolític), els éssers humans elaboraven peces de coure, bronze, plata i or, com atuells, estàtues i collarets. Les primeres ornamentacions eren geomètriques, amb línies rectes, cercles i unes poques corbes.
El primer or treballat de què es tingui registre es troba a la Necròpolis de Varna, un jaciment arqueològic a Bulgària que data de l' període calcolític (entre els anys 4.600 aC - 4.200 aC). Allà es van trobar gairebé un miler d'objectes d'or com ceptres, braçalets i collarets.
Amb el temps es van aconseguir desenvolupar diverses tècniques d'orfebreria. El procés va començar a incloure la fusió de l'material brut, el martillado, el batut, el tallat, l'acabat i el xapat o daurat. Els encaixos, per la seva banda, podien realitzar-se mitjançant diferents tipus de soldadures (per difusió en fase sòlida, amb aportació d'aliatge soldante, etc.).
Els orfebres actuals apel·len a nombroses tècniques decoratives per crear veritables obres d'art. El embotit (amb punxons que permeten corbar el metall), el estampat (pressions amb cop de martell per reproduir un dibuix en relleu), el puntillado (amb un cisell), el granulat (amb grànuls d'or soldats) i la filigrana (mitjançant fils soldats a una làmina de base) són algunes d'elles.