Abans de procedir a determinar el significat de el terme rugós, es fa imprescindible que coneguem l'origen etimològic de la mateixa. Així, podem deixar palès que deriva de el llatí, més concretament de l'adjectiu "rugosus" ("rugós" o "aspre"), que es va formar a partir de la suma de dos elements: el substantiu "ruga", que pot traduir-se com " aspror ", i el sufix" -osus ", que és equivalent a" abundant en ".
El concepte fa referència a allò que compta amb arrugues (dobleguen, plecs). Per exemple: "El rostre rugós evidenciava que havia tingut una vida llarga i dura" , "No pots oferir un banquet amb unes estovalles rugós" , "Els investigadors van tenir en compte que el llençol rugosa revelava que algú s'havia estirat al llit una estona abans " .
El rugós pot advertir a través de la vista o descobrir-mitjançant el tacte. Si un observa un vestit ple de plecs, podrà afirmar que és una peça rugosa encara sense tocar-la. D'altra banda, si algú acaricia la mà d'un ancià amb els ulls tancats, també arribarà a la conclusió que la pell en qüestió és rugosa, malgrat que no l'estigui mirant.
L'adjectiu rugós s'utilitza en diferents contextos. Es coneix com reticle endoplasmàtic rugós o reticle endoplasmàtic rugós a un orgànul de les cèl·lules eucariotes la funció és sintetitzar i transportar proteïnes. La rugositat d'aquest orgànul està donada pels ribosomes que presenta a la superfície de la seva membrana.
El reticle endoplasmàtic rugós disposa de canals repartits en el citoplasma cel·lular, en els quals ingressen les cadenes polipeptídiques que desenvolupen les proteïnes. Aquestes proteïnes no són alliberades a l'citoplasma.
De la mateixa manera, no podem passar per alt que el terme que ens ocupa està especialment relacionat amb la coneguda com pell atòpica. En concret, aquesta, també anomenada dermatitis atòpica, és un trastorn de tipus cutani que es manifesta a través d'erupcions que li apareixen a la persona en qüestió en la seva pell, per aquest motiu aquesta sigui aspra i fins i tot rugosa.
Molt comú en nadons és aquest esmentat trastorn, que compta amb altres símptomes notables com ara ampolles i crostes, enrogiment de la pell, canvis en el color d'aquesta, inflamació, notable picor… Situacions totes aquestes que, a més, es poden fomentar o empitjorar per circumstàncies com ara refredats, contacte amb productes químics, al·lèrgies, asma, estrès emocional, problemes de pell molt resseca, canvis de temperatura extrems…
Per poder fer-li front a tots aquests símptomes i mantenir la dermatitis sota control es determina que el millor és que els que la pateixin s'hidratin diàriament la pell, utilitzin al bany productes d'higiene que siguin el més naturals possibles o no vesteixin amb roba que han estat confeccionades amb teixits irritants com la llana.
S'anomena corals rugosos, d'altra banda, a una mena de antozous que ja s'ha extingit. Aquests animals, que podien trobar-se de manera solitària o formant colònies, disposaven d'esquelet de calcita, tentacles i, possiblement, cèl·lules urticants.