Es defineix com ésser humà a l'home, un animal que pertany a la família dels homo sapiens. Si bé és comú definir-nos a nivell genèric com homes, aquest terme pot provocar certa confusió ja que també fa referència a el sexe masculí.
Expliquen els historiadors que, a la prehistòria, el gènere homo estava compost per diverses espècies. No obstant això, des que el homo neanderthalensis es va extingir (fet que, aproximadament, va tenir lloc 25 mil anys enrere) i va desaparèixer de la terra l' homo floresiensis (extinció que va esdevenir fa prop de 12 mil anys), l'única espècie que subsisteix d'aquest clan és la de l'homo sapiens.
L'home és resultat d'una evolució dels primats coneguts com hominoïdeus. El seu desenvolupament original va estar al continent africà i el gènere després es va expandir per la resta de món.
L'ésser humà suposa el nivell més alt de complexitat assolit per l'escala evolutiva. El cervell té un gran desenvolupament i li permet concretar nombroses activitats racionals i elaborar pensament abstractes, creatius i d'altres tipus. Després de superar els tres anys d'edat, en el pensament humà preval el simbòlic.
Cal destacar que els éssers humans apareixen entre els animals de característiques pluricel·lulars més longeus de l'actualitat, arribant a sobrepassar els 100 anys d'edat en certs casos. Aquesta circumstància ha variat amb els anys ja que, en els primers segles d'aquesta era, l'expectativa de vida dels éssers humans tot just s'apropava als 25 anys.
A més d'aquestes senyals d'identitat pròpies de l'ésser humà podem establir que compta amb altres que el defineixen per complet i que el diferencien de la resta d'éssers vius que hi ha al Planeta. Entre aquelles es troben les següents:
Des d'un punt de vista anatòmic i biològic, cal subratllar que compta amb els anomenats polzes oposables gràcies als quals li és més fàcil poder dur a terme l'ús de diversos instruments, que compta amb una gran plasticitat de moviments i que posseeix una gran varietat en el que és la seva fesomia externa. És a dir, aquest últim aspecte vol dir que hi ha una diferència palpable entre molts éssers humans, ja siguin homes o dones, quant a altura, per exemple.
De la mateixa manera no cal passar per alt que en matèria de sexualitat no només porta a terme la còpula per simple plaer, i no només com a mitjà de reproducció, sinó que és dels pocs éssers vius que realitza la mateixa cara a cara.
A més de tot el que s'ha exposat també cal destacar que en matèria alimentària, l'ésser humà es caracteritza perquè compta amb una dieta molt completa on s'inclouen tant vegetals com carn. En concret, perquè gaudeixi d'una magnífica salut ha d'ingerir tots aquells aliments que incloguin vitamines, proteïnes, minerals, glúcids i també lípids.
A nivell cerebral i mental tampoc cal passar per alt que és l'ésser viu que aconsegueix una major evolució.
Una altra particularitat de l'ésser humà és que es tracta de l'única espècie que és conscient de la seva finitud: és a dir, l'home sap que, en algun moment, morirà. L'ésser humà també creu en l'existència d'el ànima o entitats semblants, que transcendeixen l'experiència corporal.