Amb origen en el terme llatí tangibilis , la paraula tangible s'utilitza per nomenar el que pot ser tocat o provat d'alguna manera. En un sentit més ampli, també fa referència a allò que es pot percebre amb precisió.
Per exemple: «No m'agraden els regals simbòlics: prefereixo les coses tangibles» , «Necessito aconseguir algun èxit tangible per evitar que em acomiadin» , "La nostra gestió ha aconseguit resultats tangibles en totes les àrees" .
El tangible, en definitiva, és allò al que es pot accedir des del tacte. Aquest és el sentit que possibilita que un organisme percebi diverses característiques d'un objecte, com la seva duresa o la seva temperatura. L'òrgan més important en aquest sentit és la pell, que disposa de múltiples receptors nerviosos que aconsegueixen convertir els estímuls externs en dades que poden ser interpretats a través de l'activitat cerebral.
Es podria dir que totes les coses concretes (físiques) són tangibles: una pilota (pilota), un llit, un ordinador, un arbre, etcètera. Totes elles estan fetes de materials i poden ser percebudes mitjançant el tacte. Quan un subjecte passa la seva mà pel pètal d'una flor, els receptors nerviosos de la seva pell capten la informació de la seva textura i la transmeten a el cervell.
Els conceptes abstractes com les emocions i els sentiments, en canvi, són intangibles. La felicitat, la tristesa i l'amor no poden tocar-se: aquestes paraules, de totes maneres, poden manifestar-se de forma tangible (un regal especial a un ésser estimat pot ser una manifestació tangible d'afecte). Altres coses intangibles són el vent, la llum i el fum.
Cal destacar que per a la economia, 1 ben tangible és aquell producte o servei que és comercialitzat entre els habitants d'una mateixa nació.
El tangible en comptabilitat
Durant la Revolució Industrial, la comptabilitat va prestar un servei imprescindible a la creació de l'capitalisme, permetent comptabilitzar tant les matèries primeres amb què es comptava, com els productes que s'obtenien en el procés d'industrialització i tots aquells béns relacionats amb la producció. No obstant això, posteriorment van aparèixer nous elements en el sistema, com la informació abundant, la globalització i l'estreta relació que es pot aconseguir gràcies a l'existència de la xarxa.
La solució per aquest conflicte pot ser o bé viure a l'antiga (establint paràmetres estàtics que no revelin de forma clara la veritat, però que permetin dur nombres sobre ella) o intentar buscar la manera de comptabilitzar allò que és intangible.
Mentre els comptadors ortodoxos s'inclinen a continuar amb les velles pràctiques, tot i que hagin de prescindir dels valors exactes de la realitat, els moderns prefereixen buscar formes noves de treballar sobre els béns a fi de poder trobar un nombre exacte que descrigui el valor dels serveis i tot el que estigui relacionat amb ells.
Finalment, cal esmentar el concepte de valor comptable tangible, que cal no confondre amb el ràtio cotització també conegut simplement com valor comptable . Tots dos permeten determinar si l'acció borsària d'una determinada empresa és cara o barata, i es diferencien en la forma en què s'obtenen. El primer només té en compte els actius reals de la companyia, sense considerar els deutes i altres aspectes; el segon s'obté dividint els fons propis per la quantitat d'accions. Els primers fan referència a l' valor que tenen els actius de l'empresa havent-se descomptat els deutes; com menor sigui, més barata serà l'acció.