El primer que farem per poder establir de manera clara el significat de el terme aquós és descobrir el seu origen etimològic. En aquest cas, podem dir que és una paraula que deriva de el llatí, exactament de "aquosus", que és fruit de la suma de dos components:
-El substantiu "aqua", que pot traduir-se com "aigua".
-El sufix "-osus", que és equivalent a "abundància".
Aquest adjectiu refereix a allò que està constituït per aigua o que té una gran quantitat d'ella. També al·ludeix al que s'assembla a l'aigua.
El humor aquós, per exemple, és un líquid que es troba en el globus ocular, per davant de l'cristal·lí. Aquesta substància permet l'oxigenació i la nutrició de l'esmentat cristal·lí i de la còrnia, que no tenen aportacions sanguinis.
Altres funcions de l'humor aquós són aportar nutrients a l'cristal·lí ia la còrnia i ajudar que la refracció lumínica arribi a la retina. També contribueix al fet que diferents estructures romanguin en el seu posició.
És important esmentar que certs canvis en l'humor aquós provoquen malalties oculars. L'augment de la pressió d'aquest líquid genera glaucoma, que afecta el camp de visió.
Aquesta patologia hem d'exposar que s'identifica perquè es produeix una pèrdua gradual del que són les fibres nervioses de l'nervi òptic. És a dir, la persona que la pateix no només comença experimentant canvis notables en el camp visual sinó que, a poc a poc, va perdent vista.
Les dissolucions aquoses, d'altra banda, són aquelles que es formen amb aigua. Això vol dir que l'aigua actua com a únic dissolvent o, en certs casos, com el dissolvent principal.
Cal recordar que una dissolució és una mescla homogènia que es forma quan un solut es dissol en un dissolvent. Si el dissolvent és aigua, es parla d'una dissolució aquosa.
Hi ha una immensa quantitat de substàncies que resulten solubles en l'aigua. Per això és habitual que l'aigua es denomini com dissolvent universal i que les dissolucions aquoses siguin molt nombroses.
Podem determinar que les dissolucions aquoses, perquè quedi clar, reben aquest nom perquè involucren a dos dissolvents, sent l'aigua el més rellevant, el que està present en major quantitat. De la mateixa manera, cal no oblidar que les mateixes són emprades diàriament en laboratoris i fins i tot en indústries, destacant especialment en els que girin al voltant de la química.
Tot i que hem esmentat que l'aigua és un dissolvent universal, cal tenir en compte que hi ha substàncies que es dissolen millor en la mateixa que altres. Així, per exemple, podem subratllar que les més solubles són les anomenades iòniques, com pot ser el cas de l'clorur de sodi. D'altra banda, les menys solubles són les substàncies covalents, entre les quals podem destacar als metalls insolubles.
La salmorra és un exemple de dissolució aquosa. Es tracta de sal de taula que es dissol en aigua, obtenint una dissolució que es pot emprar amb fins gastronòmics.