La acció i l'efecte de correspondre o correspondre reben el nom de correspondència. Correspondre, d'altra banda, és pagar alguna cosa amb igualtat o pertànyer.
El concepte de correspondència pot usar-se per nomenar allò que té proporció o relació amb una altra cosa. Per exemple: "No tractis de comparar dues coses que no tenen cap correspondència" , "El jutge ha analitzat els anomenats però no va trobar correspondència amb les dites de l'acusat" , "La correspondència entre les declaracions va sorprendre la premsa" .
Es coneix com a correspondència, d'altra banda, a la comunicació per escrit entre dues o més persones. La correspondència implica l'intercanvi de cartes: la persona que envia la comunicació és el remitent, mentre que qui la rep és el destinatari.
En general, la noció de correspondència s'utilitza per nomenar el intercanvi de cartes impreses, que es traslladen dins d'un sobre. El nom i la direcció de l'destinatari s'escriuen en el front de el sobre, mentre que les dades de l'remitent es registren al revers. Correspondència, de tota manera, pot ser l'intercanvi de correus electrònics o correus electrònics. En aquest cas, la comunicació és virtual i digital.
La correspondència sol associar-se a un intercanvi privat, on una persona A li escriu a una persona B i aquesta li respon. En alguns casos, però, la correspondència es torna pública, ja sigui per voluntat dels involucrats (amb una carta oberta) o per la fama d'aquests (quan es publica l'intercanvi de correspondència entre personatges cèlebres).
És important establir que el terme correspondència, tenint aquest significat, pot classificar-se en diversos grups i prenent com a base diferents criteris:
• Si el que es té en compte és el seu contingut, podem establir que ella es pot dividir en dos conjunts: la de primera classe, com les postals o cartes, que únicament és de tipus informatiu i personal; i la de segona classe, que és aquella que té a veure amb paquets.
• En el cas que es tingui en compte el que seria el destí, podem establir que hi ha dos tipus de correspondència: la privada, que aborda aspectes d'interès particular, i la pública, que és la que es desenvolupa a través dels mitjans de comunicació i que té interès general.
• D'altra banda, si el que tenim en consideració és l'extensió de la correspondència, ens trobem amb el fet que aquella pot ser llarga, que és la que té més de 200 paraules; mitjana, que és la que posseeix fins a 200 paraules, o curta, que no supera les 100 paraules.
• Una quarta classificació de la correspondència és la que es porta a terme en base a la seva forma de tramitació. En aquest cas, es determina que la mateixa pot ser telegràfica, que és quan es tramita mitjançant les oficines i serveis telegràfics; i la postal, que és la que es gestiona acudint a les oficines de correus. Aquesta última al seu torn es divideix en dos: ordinària i certificada, que té un preu més elevat i que requereix que el destinatari hagi de signar per poder recollir-la.
En l'àmbit de la matemàtica, correspondència és una relació binària entre dos conjunts. La correspondència és un subconjunt del producte cartesià d'aquests conjunts.