El primer que farem abans d'entrar de ple en l'explicació de l'significat de el terme crèdit fiscal és determinar l'origen etimològic de la mateixa. En aquest cas cal exposar que les dues paraules que el conformen procedeixen de el llatí.
Així, ens trobem amb el fet que crèdit és un vocable que emana de l'verb llatí credere que pot establir-se que és sinònim de "creure". D'altra banda, la segona part d'aquest terme, fiscal, procedeix de l'substantiu llatí fiscus que pot traduir-se com "cistell".
El concepte de crèdit fiscal té diversos usos, en general vinculats als diferents països. Pot fer referència, per exemple, a la possibilitat que té una empresa de reduir els impostos que abona al seu país a través d'aquells que va pagar a un govern estranger per alguna operació de comerç internacional.
D'altra banda, el crèdit fiscal és la suma que una empresa ha pagat en concepte d'impostos a l'adquirir un producte o input i que pot deduir-davant el Estat a l'hora de realitzar una revenda. Per exemple: Un comerç compra un reproductor de DVD i ho paga a 125 dòlars, dels quals 25 corresponen a impostos. A l'endemà, el comerciant ven aquest equip a un consumidor final per 250 dòlars (50 corresponents a impostos). A l'hora de retre tribut davant l'Estat, el comerciant ha d'abonar 25 dòlars d'impostos per aquestes transaccions, ja que els 25 restants els pot computar amb crèdit fiscal per la seva compra original.
En altres paraules, es pot afirmar que el crèdit fiscal és un suma en diners a favor de l'contribuent. A l'hora de determinar l'obligació tributària, el contribuent pot deduir de l'dèbit fiscal (el seu deute) per calcular la suma que ha d'abonar a l'Estat.
A més de tot el que s'ha exposat és important que sapiguem que a l'hora de determinar la quantia d'un crèdit fiscal és fonamental tenir en compte una sèrie de paràmetres, concretament de dades i xifres. Així, podem determinar que aquell s'aconsegueix després d'establir els imports del que són les deduccions autoritzades, dels ingressos percebuts, d'el tant per cent de la corresponent taxa i de l'import de l'resultat.
El govern pot instrumentar diferents programes per a l'ús de l'crèdit fiscal (que, en tots els casos, serà una suma de diners a favor de contribuent, que pot ser una empresa o una persona). Hi ha plans on el contribuent pot utilitzar crèdit fiscal per pagar classes de formació; d'aquesta manera, els diners torna a l'Estat, però el contribuent rep més serveis.
En el cas d'Argentina, hem de fer palès que existeix el que es coneix com a Programa de Crèdit Fiscal per Capacitació. En concret, el mateix es defineix com un instrument que s'atorga a les diferents companyies i empreses de l'esmentat país perquè puguin obtenir reintegraments en base a les inversions que duguin a terme pel que fa a la capacitació dels treballadors que posseeix.
En concret, aquesta capacitació Podeu dur a terme tant a través de cursos propis de l'empresa com d'activitats que siguin organitzades per institucions públiques.