Amb origen en el terme llatí effectus , la paraula efecte presenta una àmplia varietat de significats i usos, molts d'ells vinculats a la experimentació de caràcter científic. La seva accepció principal presenta a l'efecte com a allò que s'aconsegueix com a conseqüència d'una causa. El vincle entre una causa i el seu efecte es coneix com causalitat.
Per a la física, un efecte constitueix un fenomen que es genera per una causa específica i que apareix acompanyat de manifestacions puntuals que poden ser establertes de forma qualitativa i quantitativa.
L'efecte és també la impressió que un esdeveniment o una circumstància sorprenent deixa en l'ànim de les persones. D'altra banda, l'efecte és la trajectòria complexa que pot prendre una pilota quan és impulsada amb habilitat per un jugador de futbol, bàsquet o billar, entre d'altres esports.
Els efectes especials (també coneguts com FX) són emprats en el cinema i l'àmbit de la televisió per rodar escenes que no es poden aconseguir per mitjans normals o són massa perilloses (com un viatge a l'espai o una gran explosió). La tècnica per a la creació d' efectes digitals és coneguda com postproducció.
D'altra banda, es coneix com efecte hivernacle a l'fenomen que provoca que certs gasos, com el diòxid de carboni i el metà, retinguin una part de la energia que es desprèn de terra quan aquest ha estat escalfat a través de la radiació solar.
En si mateix l'efecte hivernacle no és negatiu, de fet, gràcies a la seva existència és que és possible que al planeta hi hagi la vida (retenint part de l'energia de el sol i creant un micro clima adequat per al creixement de la vida en totes les seves formes conegudes); però, les accions de l'ésser humà sobre el planeta estan provocant que aquest element natural i imprescindible per a l'existència de la planeta, es converteixi en una cosa negativa. I ho ha fet a l'eliminar certs gasos a l'atmosfera que en gran quantitat són nocius, com el diòxid de carboni o el metà, la conseqüència és l'augment en la temperatura de l'ambient.
Cal assenyalar que a l'efecte hivernacle negatiu, els científics prefereixen denominar canvi climàtic, perquè no es confonguin ambdós conceptes les seves característiques són absolutament oposades.
Una altra accepció de el terme és la de efecte dòmino, que fa referència a aquells successos que són desencadenats de forma sistemàtica quan un fet rep l'impacte espacial i temporal i adquireix conseqüències més importants. Perquè existeixi, cal que es presenti prèviament un accident primari que es desenvolupa en una determinada ubicació, també primària (pot tractar-se d'un simple accident). Aquest accident és l'encarregat d'induir altres accidents de tipus secundaris, que afecten una instal·lació secundària i que augmenten les conseqüències de l'accident primari.
Per exemple, el simple xoc d'un cotxe a la carretera amb un altre que es trobava parat, pot provocar que tots els cotxes que venien darrere d'ell es agolpen accidentalment uns contra altres, convertint aquell simple accident en el que s'anomena xoc en cadena.
El efecte Doppler, per la seva banda, és el terme amb el qual s'identifica l'extensió d'una ona de llum o so que va ser provocada per un determinat moviment. Es diu així perquè qui ho va descobrir va ser el físic Christian J. Doppler (Àustria-1803). Per posar un exemple d'aquest concepte podem pensar en el sirena d'una ambulància, que a mesura que passa el temps i l'automòbil s'apropa a el punt en què ens trobem, el so es fa més agut, augmentant per tant la freqüència, ja mesura que s'allunya es torna més greu (llavors descendeix la freqüència).Finalment, cal destacar que efecte papallona és un concepte que es refereix a la sensibilitat de les condicions que en un primer moment es detecten en un sistema. La noció suposa que la més petita alteració respecte a l'estat d'un sistema pot generar que aquest evolucioni en formes totalment diferents. Per això, una petita pertorbació inicial, mitjançant un procés d'amplificació, pot generar un efecte molt gran.