S'anomena hemòlisi a el procés que es genera quan els glòbuls vermells es desintegren i la hemoglobina que contenien és alliberada al plasma de la sang. El terme també es pot accentuar en la primera I (hemòlisi).
Per comprendre què és l'hemòlisi, per tant, resulta important definir abans altres conceptes. En primer lloc cal saber que els glòbuls vermells, també anomenats hematies o eritròcits, són cèl·lules sanguínies. Entre els seus components es troba la hemoglobina, una proteïna que s'encarrega de portar l'oxigen des dels òrgans de sistema respiratori cap als diversos teixits de l'organisme.
Els glòbuls vermells no tenen nucli ni orgànuls: per això, a mesura que es desgasten, no estan en condicions de reparar-se. Arribat un cert moment, els glòbuls vermells es destrueixen i el seu hemoglobina s'allibera en el plasma, que és la part líquida de la sang. Aquest procés de destrucció d'l'eritròcit i posterior alliberament del seu hemoglobina en el torrent sanguini rep el nom d'hemòlisi.
És important esmentar que no tots els glòbuls vermells es destrueixen alliberant l'hemoglobina. Aquells que travessen el procés solen fer-ho a la melsa, a la medul·la òssia o en el fetge, a uns 120 dies de la seva aparició.
Hi ha diverses causes de tipus patològic que poden accelerar o incrementar l'hemòlisi. Entre elles apareixen lesions mecàniques, trastorns enzimàtics o osmòtics, infeccions com ara la malària, alteracions congènites que afecten els eritròcits (en el context d'una infecció o d'un estat anòmal de l'hemoglobina), una unió antigen-anticòs (com a resultat d'una malaltia hemolítica en un nadó acabat de néixer o d'una transfusió de sang) i diverses malalties.
D'altra banda, en el marc d'una anàlisi de sang, el maneig de les mostres pot provocar l'hemòlisi si es donen certes condicions, com ser les següents:
* Succionar la mostra a massa velocitat;
* Utilitzar recipients, xeringues i agulles que es trobin humits;
* No buidar la xeringa de manera adequada;
* Utilitzar una proporció incorrecta d'anticoagulant (una substància que serveix per inhibir o interferir en la coagulació de la sang).
La hemòlisi provoca interferències amb diverses mesures, com ara les d'LDH (lactat deshidrogenasa, un enzim catalitzadora present en diversos teixits del nostre organisme), potassi, GOT (transaminasa glutàmic oxalacética o aspartat aminotransferasa, un enzim present en diversos teixits, principalment en el fetge, en els músculs i en el cor), GPT (alanina aminotransferasa o transaminasa glutàmic pirúvica, un enzim trobada especialment en el fetge), creatinina, bilirrubines i fosfatasa àcida (un enzim que pertany a el grup de les esterases encarregada d'eliminar els grups fosfats de certs substrats), entre d'altres.
Una de les situacions que pot desencadenar un episodi de hemòlisi és l'ofegament a aigua dolça: quan la persona ja no pot contenir la respiració, l'aigua que es troba en els alvèols pulmonars arriba al corrent sanguini i llavors té lloc la desintegració dels eritròcits.
La anèmia hemolítica i el síndrome urèmica hemolítica són dues de les afeccions que incideixen en l'hemòlisi i que provoquen diversos trastorns en la salut de la persona.