La noció de mosso té múltiples usos. Així es diu a un noi d'escassa edat o un individu que manté les característiques pròpies de la joventut.
El terme, en aquest marc, pot emprar-se com substantiu o com a adjectiu. Per exemple: "Qui és aquest mosso que està conversant amb Laura?" , "Et veus molt mosso amb aquest vestit tan elegant" , "No permetré que cap mosso intenti festejar la meva nena" .
També es diu mosso a l' cambrer i a l' criat. Qui es dedica a atendre les taules en un restaurant o bar, en aquest marc, treballa com a mosso.
Un mosso o cambrer s'encarrega de servir el menjar i la beguda. Tot i que les característiques específiques de l' treball depenen de cada establiment, en general el mosso s'apropa a la zona de la cuina a buscar els plats i després els porta a la taula on es troba el client.
La tradició indica que el mosso sol vestir un pantalons de color negre i una camisa blanca amb monyo, corbatí o corbatí. Moltes vegades també porta un armilla. De tota manera, la vestimenta varia d'acord a el lloc.
És habitual, d'altra banda, que el mosso porti amb si certes eines que necessita per desenvolupar la seva tasca amb eficiència. Hi ha mossos que usen un anotador i un bolígraf per a registrar la comanda de l'comensal i després informar-ho a la cuina. Un obridor o obreampolles, 1 llevataps i un drap o drap també solen formar part del seu equipament bàsic.
Cal ressaltar que els mossos, a més del seu salari, reben propines per part dels clients. En alguns països la propina ja està inclosa en la suma a pagar, mentre que en altres el comensal decideix la seva quantia.
El mosso de magatzem, d'altra banda, és la persona que s'encarrega de l'emmagatzematge i l'enviament de les mercaderies d'una empresa. Ha de revisar totes les que entren i surten per garantir l'absència total de danys. Quan acaba les seves tasques de control ha de signar un formulari de lliurament, mitjançant el qual deixa constància formal de l'estat de les coses.
En el passat, el mosso de cordill, de corda o de cantó era qui oferia els seus serveis en les cruïlles més transitades dels pobles per carregar paquets i embalums pesats. El seu nom deriva de l'ús d'una corda per amarrar les mercaderies i traslladar-les penjades de la seva esquena. En alguns casos, havien exhibir una insígnia que identifiqués la seva professió amb claredat i també existien regulacions per limitar les seves tarifes.
També va existir el mosso de cambra, un ofici que es duia a terme en els palaus per servir als membres de la reialesa. Cada matí, havia d'anar a buscar la roba del seu amo, netejar-la i disposar-la sobre una taula per després portar-la-i ajudar-lo a vestir-se. Durant el dia, romania al costat d'ell excepte els moments en què aquest demanés intimitat expressament.
A Catalunya tenim la Policia de la Generalitat-Mossos d'Esquadra. Es tracta de la policia autonòmica catalana, la qual pertany a les forces i cossos de seguretat i posseeix competències integrals des de 1983. El seu orígens són molt més remots, ja que la seva creació va tenir lloc al segle XVIII.