El vocable llatí patibulum va derivar, en la nostra llengua, en patíbul. El concepte permet nomenar el lloc en el qual es concreta una execució. El patíbul, també conegut com cadafal, sol ser una estructura amb una plataforma on s'executa a una persona condemnada a la pena capital.
El disseny de l'patíbul està associat a una tradició de l'antiguitat d'executar als condemnats en una plaça pública. D'aquesta manera, el condemnat pujava a l'patíbul i era assassinat davant els ulls del poble, una acció que buscava tenir un efecte exemplificador.
Un dels mètodes més freqüents d'execució era la forca. Sobre el patíbul, s'instal·lava una mena d'arc (amb tres pals: dos clavats a la superfície i el restant disposat de forma horitzontal, unint) amb una soga d'on es penjava a qui anava a ser ajusticiat, qui moria per penjament.
Al patíbul també podia situar-1 guillotina, una màquina amb una fulla que queia a gran velocitat i que permetia decapitar la persona. La guillotina va ser un mètode d'execució habitual a Europa.
Actualment, les execucions no solen ser públiques, de manera que el patíbul com a plataforma d'exhibició ja no és habitual.
Un famós patíbul va ser el de Montfaucon, construït a finals del segle XIII a París i utilitzat fins a l'any 1629, abans de ser destruït en 1760. Fins al regnat de Lluís XIII de França, els criminals, generalment els acusats de traïció, eren penjats i després exhibits davant el poble per advertir de les possibles conseqüències dels seus actes. La seva enorme estructura se situava al cim d'un petit turó prop de l'actual plaça de Colonel Fabien .
Entre les execucions més renom de l'patíbul de Monfaucon es troben les següents:
* Pierre de La Brosse, camarlenc i favorit de Felip III l'Ardit, el 1278;
* Enguerrand de Marigny, antic canceller de Felip IV el Bell, en 1315;
* Giraud Gayte, canceller de Felip V de França, en 1322;
* Pierre des Essarts, canceller de Carles VI, en 1413. Cal esmentar que els seus restes, així com els de molts altres, van ser exposats durant diversos anys abans de ser retornats a la seva família;
* Jacques de Beaune, baró de la família de Samblançay, vescomte de Tours i superintendent de finances de François I de França, en 1527.
"Dotze de l'patíbul" , d'altra banda, és el títol d'una pel·lícula, la qual en el seu idioma original es coneix com "The dirty dozen" . Es tracta d'un film estrenat a 1967 que va guanyar un Premi Oscar i que va tenir entre els seus protagonistes a Charles Bronson, Lee Marvin, John Cassavetes i Donald Sutherland.
Al videojoc « The Legend of Zelda: Twilight Princess » (« La Llegenda de Zelda: la Princesa d'el Crepuscle «), la segona entrega de la sèrie per a la consola Gamecube de Nintendo, hi ha una masmorra anomenada El Patíbulo de l'Desert . S'explica que solia ser una presó que havia estat construïda per retenir els més despietats criminals mentre esperaven el dia del seu judici, l'exili a el Regne de l'Crepuscle o l'execució. Una de les estructures allotjades en aquest patíbul s'anomena el Circ de l'Crepuscle i té un aspecte similar a el Coliseu Romà, tot i que en el seu interior recorda les antigues tombes egípcies.