De el llatí perseverantia , la perseverança és la acció i efecte de perseverar. Aquest verb fa referència a mantenir-se constant en un projecte ja començat, una actitud o un opinió, tot i que les circumstàncies siguin adverses o els objectius no puguin ser complerts. Perseverar també és durar per molt de temps.
Com és sabut, la perseverança és la clau de l' èxit en la majoria dels emprendimientos, i pot aplicar-se a camps tan diversos com el treball físic, l'estudi i les relacions amoroses. En tots els casos, s'ha de tenir un objectiu clar, un objectiu que justifiqui l'esforç i la dedicació en un període de temps generalment extens.
Al llarg de el camí cap al compliment d'aquest objectiu, la frustració és un dels pitjors enemics de tot emprenedor; per evitar autoconvèncer que no val la pena continuar lluitant, és essencial estar preparat per als intents fallits, que són tan naturals com els triomfs.
Justament en saber acceptar els propis fracassos com a part integral de la vida i convertir-los en recursos resideix el secret de la victòria. Prenent com a exemple l'estudi d'un idioma estranger, se sol creure que els que comencen de petits aprenen millor que els adults, i que tenen un menor índex de deserció. L'explicació més comuna per a aquest fenomen gira entorn de l'edat, al·legant que com més jove és una persona, més predisposada es troba a incorporar una nova estructura lingüística.
No obstant això, adoptant una visió més constructiva, podem assumir que els qui s'embarquen en un estudi en la seva maduresa solen cometen un error que els nens, no. Aquest element contraproduent és el por , i s'origina en un constant anàlisi de les probabilitats de fracàs, de la manca de temps o de lucidesa, en pensar si val la pena invertir temps i diners en una activitat que, potser, sigui massa per a nosaltres. Els nens, en canvi, solen encarar l'aprenentatge d'una manera més passiva; no necessiten buscar el coneixement, ja que aquest arriba a ells.
En les relacions interpersonals, els frecs i el desencantament són dos elements inevitables; els anys de convivència treuen a la llum diverses característiques negatives de les persones que no s'evidencien mentre hi ha una certa distància. Moltes vegades, davant el descobriment dels defectes aliens, l'interès per formar part d'una parella o d'un grup d'amics decreix; quan arriba aquest punt crucial d'un llaç afectiu, es presenten tres camins ben diferenciats: el tall de la relació; la negació de el problema, que implica malestar i frustració; la perseverança.
Atès que no hi ha relació possible entre dues persones a la qual no hi hagi conflictes, tampoc existeix relació que no requereixi de la perseverança per desenvolupar- sanament. Apropar-nos a altres éssers vius ia nosaltres mateixos representa un dels majors reptes de la humanitat, així com una de les experiències més enriquidores que podem viure en aquesta Terra i, com totes les grans oportunitats, exigeix un gran esforç de la nostra part.
És essencial tenir clar que no es pot assolir l'èxit si es transita indefinidament un camí que ens hagi conduït a l' fracàs. En altres paraules, perseverar no consisteix a intentar el mateix una vegada i una altra, sinó en millorar els mètodes, en provar coses diferents, sense por d'haver de començar de nou.
Finalment, és de popular coneixement la frase «persevera i triomfaràs», suposadament creada pel filòsof romà anomenat Lucio Anneo Sèneca, que va néixer l'any 4 a. C..