Per poder definir correctament el concepte de polisílaba haurem d'aclarir amb antelació a què se l'anomena síl·laba. Una síl·laba és una de les divisions mínimes que componen una paraula. La més petita en extensió és el fonema que es correspon amb cada lletra de l'abecedari. A la lingüística tradicional la síl·laba rep el nom de «cop de veu» a causa que pot pronunciar-se emetent un un so compacte; de tota manera, aquesta forma d'identificar-la a el dia d'avui es considera obsolet.
Quan una paraula es troba formada per una sola síl·laba rep el nom de monosíl·laba (No, dos i rei són tres paraules d'aquest tipus a causa que no accepten una divisió menor que la totalitat dels sons de la paraula). Polisílaba és el adjectiu que se li aplica a les paraules que estan formades per diverses síl·labes. Adéu, caramel i esdrúixola són tres exemples de paraules polisíl·labes.
En general, el terme s'utilitza específicament quan la quantitat de síl·labes que conforan la paraula són cinc o més, però és important tenir en compte que totes les paraules de més de dues entren en aquesta categoria.
Arribat aquest punt seria important assenyalar que, al seu torn, les paraules polisíl·labes poden dividir-se en subcategories depenent de la quantitat de síl·labes que la conformen. Així, podem parlar de bisíl·labes (paraules de dues síl·labes), trisíl·labes (paraules de tres síl·labes), tetrasílabas (paraules de quatre síl·labes) , pentasílabas (paraules de cinc síl·labes), hexasílabas (paraules de sis síl·labes) i octosílabas (paraules de vuit síl·labes). Si bé totes elles són polisíl·labes generalment recentment comença a utilitzar-se aquesta classificació a partir de les cinc síl·labes i per les anteriors utilitzar els criteris que s'esmenten.
Alguns exemples de paraules polisíl·labes poden ser:
* Estipulació: és una paraula pentasílaba que pertany a la categoria de polisíl·labes (és-ti-pu-la-ció).
* Extralimitat: es classifica com una paraula hexasílaba i també pertany a aquesta categoria (ex-tra-li-mi-ta-do).
* Aerodinàmica: a l'comptar amb set síl·labes és polisílaba (ae-ro-di-ná-mi-ca).
* Llatinoamericà: és polisílaba perquè té vuit síl·labes (la-ti-no-a-me-ri-ca-no).
* Electroencefalograma: és una paraula de nou síl·labes, per tant, polisílaba (e-lec-tro-en-ce-fa-ho-gra-ma).
* Otorinolaringologia: és una paraula formada per deu síl·labes que també pertany a aquesta categoria (o-to-rre-no-la-rin-go-ho-gí-a).
Saber com es separen les paraules en síl·labes és molt important en el llenguatge escrit pel fet que, en la nostra llengua, hem de "tallar" les paraules que no entren en la línia sense interrompre la síl·laba. És a dir que no podem decidir col·locar en la línia superior la quantitat de lletres que hi entrin sinó la que ens permeti les regles ortogràfiques. En aquest sentit, les normes de l'escriptura ens exigeixen que si quan estem escrivint hem tallar una paraula ho fem a l'finalitzar una síl·laba i mai a la meitat. Per exemple, "Estipulació" podria tallar-se només de les següents formes: és-tipulación, esti-pulació, estipulat-lació o estipula-ció; però no com e-stipulaci-ó, estip-ulación o estipul-ació.
Accentuació de les paraules polisíl·labes
És important tenir en compte que la qualificació d'polisílaba d'una paraula no indica res respecte a la accentuació de la mateixa oa la ubicació de la síl·laba amb accent que definiria el seu nom d'acord a l'accent. Això vol dir que una paraula polisílaba vaig poder ser aguda, greu, esdrúixola o sobresdrújula.Com ja sabran en el nostre idioma ha unes normes clares que determinen l'accentuació de les paraules. En una paraula la síl·laba tònica és aquella que porta l'accent lèxic i és on es diposita la major intensitat de la paraula. En les paraules polisíl·labes aquest accent pot ser tàcit o assenyalar-se amb una marca (titlla).
Com és evident segons la posició de la síl·laba tònica en una paraula la classificació varia: agudes (l'accentuació fonètica està en l'última síl·laba), greus (l'accentuació fonètica recau en la penúltima síl·laba) o esdrúixoles (l'accentuació recau en la penúltima síl·laba) o sobreesdrújulas (l'accentuació recau sobre l'antepenúltima síl·laba).
És important assenyalar que dues paraules poden ser polisíl·labes i compartir classificació entorn de la seva accentuació encara que una d'elles porti accent i l'altra, no. Admirar i mitjó són dues paraules polisíl·labes de tipus aguda.