Projectar és l'acció d'aconseguir que un objecte sigui visible sobre la figura d'un altre, d'impulsar una cosa cap endavant o de planificar. El resultat d'aquestes accions rep el nom de projecció.
Hi ha, per tant, diferents tipus de projeccions d'acord a l'context. En aquesta oportunitat, ens interessa recordar el significat de la projecció cònica, que consisteix en la direcció de la totalitat de les línies projectants cap al mateix punt. Això vol dir que la totalitat de les línies projectades conflueixen en un únic espai. El principal avantatge que ofereix la projecció cònica com a representació gràfica és que reprodueix les imatges d'una manera similar al que percebut per l'ull.
Dins de les projeccions còniques, ens trobem amb la projecció cartogràfica cònica. Aquest concepte fa a projectar els elements que es troben en l'esfera de la Terra sobre un con tangent, usant de vèrtex l'eix que uneix els dos pols.
La projecció cartogràfica cilíndrica, per la seva banda, implica la projecció de l'esfera terrestre sobre un cilindre. A l'igual que les altres projeccions cartogràfiques, aquesta provoca certes distorsions en la representació resultant.
La projecció cartogràfica zenital o polar, en canvi, consisteix a projectar una part de la Terra sobre una superfície plana, tangent a l'esfera. Això fa que es pugui obtenir una imatge semblant a la que es percebria de l' planeta observant des d'un determinat punt.
Existeixen també altres classes de projeccions cartogràfiques. El que cal tenir en compte és que una projecció cartogràfica sempre és un esquema de representació gràfic que vincula, de manera ordenada, els punts de la esfera terrestre amb els punts d'un mapa (en el qual es reflecteix la imatge en qüestió).
* Equidistant: si les distàncies es mantenen intactes;
* Equivalent: si les superfícies no es veuen modificades després de la projecció;
* Acord: si els angles i, per tant, les formes es conserven.
És important tenir en compte que aquestes tres propietats no poden coexistir en una projecció cartogràfica. Per aquesta raó, cal escollir el tipus que més s'ajusti a les necessitats de la feina, o bé donar amb la combinació adequada. De fet, la major part dels mapes actuals s'elaboren utilitzant el que es coneix amb el nom de projeccions modificades.
Les projeccions modificades solen tenir més d'un punt focal i es caracteritzen per perseguir l'eliminació de les distorsions en determinades zones, fins i tot si això provoca altres en llocs que es consideren de menor importància, el que passa en general en les parts que ocupen els diferents oceans. Algunes de les més usades són la projecció policónica de Lambert, en l'àmbit de l'educació, i els mapamundis (entre els quals es troba el planisferi terrestre ) d'acord amb les projeccions Winkel-Tripel i Mollweide, fàcils de reconèixer donada la seva forma el·líptica.
Si bé podríem tendir a pensar que el mapamundi ofereix la projecció cartogràfica més precisa, no està lliure de distorsions i retocs, especialment a les zones polars. Per aconseguir que el mapa tingui un aspecte agradable i harmoniós es fan diversos sacrificis. Les projeccions de Aitoff, Bernard JS Cahill, Goode i Van der Grinten destaquen en aquest grup.