Subocupació és el acte i la conseqüència de subemplear. Aquest verb refereix a contractar una persona perquè desenvolupi tasques en un càrrec inferior a què hauria d'ocupar segons els seus antecedents, la seva capacitat i la seva formació.
La subocupació sol aparèixer quan el mercat laboral s'enfronta dificultats i no hi ha llocs suficients per donar feina a cada persona d'acord a les seves capacitats. Suposem que un arquitecte recentment egressat no aconsegueix trobar feina en l'àmbit de la seva professió. D'aquesta manera, acaba acceptant un lloc en un restaurant i comença a exercir-se com a cambrer. En aquest cas, el restaurant pren la decisió de subemplear a l'arquitecte, qui, en realitat, compta amb els estudis suficients per desenvolupar un altre tipus de tasca.
L'individu que està subempleat rep ingressos menors als quals hauria de rebre segons els seus estudis i la seva experiència. El subocupació, a més, afecta les persones amb menor nivell de formació: si un arquitecte treballa com a cambrer, el subjecte sense estudis que podria ocupar aquest càrrec és probable que quedi fora de l' mercat laboral.
Aquest fenomen té lloc especialment amb les carreres i professions que marquen tendència en cada època, ja que la majoria dels estudiants es bolquen per elles i això genera un excés de demanda en un sector particular, amb la conseqüent manca d'oferta.
Els especialistes en el tema de la subocupació assenyalen diversos camins per solucionar-ho, sent un d'ells millorar la comunicació entre els centres educatius i les empreses per mantenir un control sobre el nombre de persones que es formen en cada camp.
Un dels problemes de fons que també deriva en la subocupació és la poca exigència per part de certes universitats, que lliuren títols a estudiants que no s'han esforçat prou, o bé que no compten amb el nivell necessari per a exercir-se amb responsabilitat i efectivitat en el món laboral.
També es parla de subemplear quan un empleat treballa poques hores a la setmana o sense regularitat. Aquesta escassa quantitat d'hores treballades es reflecteix en els ingressos que rep el treballador qui, a més, té temps ociós. La situació revela una fallida o un desequilibri de el mercat laboral, ja que no aprofita de manera eficient els recursos disponibles.
Si bé en la teoria sembla difícil de creure que una persona estigui disposada a acceptar condicions laborals deficients i injustes, en la pràctica és més comú que la situació oposada i es dóna sobretot en llocs de treball que no requereixen títols universitaris, la qual cosa suma una càrrega de menyspreu i discriminació a el problema.
La tendència a subemplear es reverteix quan es generen els llocs necessaris perquè cada individu trobi un treball a temps complet i d'acord als seus antecedents i expectatives.
És important assenyalar que sovint es confon aquest terme amb «subcontractar», tot i que els seus significats són molt diferents. Quan una persona o una empresa subcontracta a algú, li ofereix una feina que li ha estat adjudicat a ella per mitjà d'un primer contracte amb una altra entitat. La subcontractació és molt comú en l'àmbit empresarial, i permet a les grans companyies delegar certes responsabilitats en tercers, com ser la neteja, el servei tècnic i fins i tot l'ampliació de l'planter.