El vocable llatí suffixus va derivar en sufix, un concepte que s'empra en la gramàtica per nomenar el afix que s'afegeix al final d'una paraula. Un afix, per la seva banda, és una seqüència lingüística que altera el significat d'un terme.
Els sufixos, per tant, són afixos que es posposen, a diferència dels prefixos (que es posen per davant de la paraula). Això vol dir que el sufix se situa després de l'arrel o d'el lexema.
Conèixer els diferents tipus de sufixos que hi ha a la nostra llengua és summament important, ja que ens pot portar diversos beneficis. D'una banda, ens ajuda a deduir el significat d'una paraula desconeguda per a nosaltres; per exemple, la primera vegada que ens trobem amb el terme «animació» sabrem que es tracta d'una acció, i que no pot ser un adjectiu, com sí passa amb «animada», encara que ambdues pertanyen a la mateixa família.
L'estudi de la etimologia també requereix de l'domini d'aquest i altres conceptes, com ser els prefixos, ja que implica la descomposició de les paraules en la seva totalitat per intentar trobar l'origen i l'evolució del seu significat des de la primera llengua en què es va concebre fins a arribar a el castellà, en el nostre cas.
És habitual que el sufix sigui un pronom que s'agrega a un verb, component una sola paraula. Per exemple: "caure" (caure + es). En aquest cas, el pronom "es" és afegit com sufix a el verb "caure" per a la creació de la paraula "caure" , que pot emprar-se en diferents oracions: "A l'caure, l'home es va colpejar el cap" , "Si segueix bufant el vent, aquesta cartell va caure " .
Els sufixos també poden afegir-se a altres tipus de paraules més enllà dels verbs. El substantiu "cullera" , per citar una possibilitat, pot convertir-se en "cullerada" : "Per a completar la preparació, cal afegir una cullerada de fècula de blat de moro" , "El nen haurà de prendre una cullerada de xarop cada dotze hores" , " pots endolcir el pastís amb algunes cullerades de mel " .
Un adjectiu com "hàbil" , amb el sufix adequat, es transforma en un substantiu: "habilitat" : "El diputat té habilitat per evitar les preguntes incòmodes" , "El davanter xilè va tornar a fer gala de la seva habilitat en el partit d'ahir al vespre " , " M'agradaria fer artesanies, però no tinc habilitat per a les tasques manuals " .
sufixos apreciatius
Es tracta d'aquells que serveixen per indicar qualitats subjectives (s'estima) i objectives (mida), i es divideixen en:* Diminutius: denoten una mida o un afecte menor (-it: gos, gosset);
* Augmentatius: denoten una mida més gran (-ote: noi, xicot);
* Pejoratius: també es coneixen com despectius , ja que serveixen per indicar menyspreu (-ucha: casa, barraca).
sufixos flexius
Són potser els més usats en el nostre idioma, ja que serveixen per indicar els accidents gramaticals. En altres paraules, indiquen:
* Gènere: «nen» i «nena» es diferencien pels sufixos -o i -a, que indiquen gènere masculí i femení, respectivament;
* Nombre: en el cas de «carta» i «cartes», tan sols la segona paraula té un sufix de nombre, -s. Hi ha alguns termes que no poden utilitzar -s per formar el plural, sinó que requereixen d' -és, com ser estació (estacions) i Lleó (lleons);
* Persona: l'espanyol distingeix una conjugació dels verbs diferent per a cada persona, i això s'aconsegueix a través d'l'ús de sufixos. Per exemple, el verb «cantar» en Present d'la manera Indicatiu es conjuga cant, cantes, canta, cantem, canteu, canten , On els sufixos per jo, tu, ell, nosaltres, vosaltres, ells són -o, -es, -a, -amos, -áis, -an , respectivament;
* Manera, temps i aspecte: així com en el punt anterior, el sufix ens permet saber que «cant» està conjugat en la manera indicativa, en temps present i que la seva aspecte és imperfecte.