Amb origen en el vocable llatí suffragĭum , el concepte de sufragi engloba la manifestació que es pot fer pública o mantenir en secret relacionada a una elecció que desenvolupa cada subjecte en privat. La noció s'empra com a sinònim de vot i descriu a l'mig, gest o objecte que fa possible la difusió de tal preferència.
Cal ressaltar que aquesta paraula està associada a l' sistema electoral que regeix quan s'han d'assignar i ocupar diferents càrrecs públics. El sufragi constitueix un dret de caràcter constitucional i polític que inclou a l'anomenat sufragi de tipus actiu (el qual gira al voltant de l' dret de tot individu a participar amb el seu vot de l'elecció de governants o de l'aprovació o rebuig algun referèndum) i a l' sufragi de tipus passiu (basat en el dret a postular-se com a candidat durant el procés electoral ia poder ser elegit).
Al llarg de la història, el dret a sufragar ha sofert múltiples transformacions. Els senyors feudals i els reis de l'antiguitat no consideraven homes lliures als seus súbdits i, per tant, no permetien que s'expressessin mitjançant el vot.
En els governs democràtics, de tota manera, el sufragi està limitat per certes condicions legals. D'acord a cada país, el subjecte ha de ser major d'edat, comptar amb la nacionalitat de país on pretén votar o presentar-se com representant o complir amb altres requisits. En algunes nacions musulmans, per exemple, les dones encara no gaudeixen de el dret de sufragi.
En aquest sentit cal destacar que també existeix el que es coneix amb el nom de sufragi femení. Aquest pot definir-se com un moviment internacional de tipus reformista a diversos nivells (polític, econòmic i social), dut a terme en diversos moments de la Història, que tenia com a clar objectiu el aconseguir i estendre el dret a vot de la dona.
En el cas d'Espanya, per exemple, la primera vegada que es va reconèixer aquest tipus de sufragi va ser l'any 1924. Data en què es va establir el dret de les dones que exercien com a caps de família a ser no només electores sinó també elegibles. No obstant això, el vot de la dona no s'aconseguiria com a tal fins a l'any 1931 passant a ser l'any 1933 el moment en què per primera vegada el gènere femení va poder accedir a les urnes.
És important subratllar en aquest sentit el paper exercit per una sèrie de dones que van lluitar per aconseguir el sufragi femení en aquell país. Entre elles es troba la política Clara Campoamor que, entre altres coses, va participar en la Comissió Constitucional que es va encarregar d'elaborar la Carta Magna de la Segona República.
En el cas de Llatinoamèrica és important reconèixer que la primera nació que va aprovar el citat sufragi femení va ser Uruguai, en concret ho va fer en l'any 1927. Mentrestant, altres països van trigar una mica més en acceptar-lo com seria el cas de Mèxic que no ho va fer fins a l'any 1953.
El sufragi universal és el dret que li permet votar a tota la població adulta de l' Estat, més enllà del seu sexe, raça, condició social o creences. Es tracta de l'evolució d'una sèrie de sistemes, com el sufragi censatari (on només votaven els homes amb un cert nivell d'instrucció i de renda) o el sufragi qualificat (habilitat per als homes que sabien llegir i escriure).