La idea d' subjecte líric refereix a l' ésser que s'expressa en un poema. Es tracta d'una creació que coincideix amb l'autor i que pot associar-se a l'subjecte narrador que apareix en contes i novel·les.
Es pot dir que el subjecte líric, per tant, és la veu de l' poeta. Les emocions i els sentiments d'un poema es transmeten a través d'aquest subjecte líric, que també rep el nom de jo poètic.
També es pot indicar que el subjecte líric és l'emissor de l' text: és a dir, el responsable de portar el contingut a l'receptor a través dels diferents enunciats. L'habitual és que aparegui en primera persona mitjançant pronoms o certes formes verbals.
Per exemple: "Rèiem durant hores / Somiàvem, ens estimàvem / Tot va canviar de sobte / quan ens cansem" . En aquest exemple, el subjecte líric és "nosaltres" , encara que no estigui explicitat: " (Nosaltres) rèiem durant hores / (Nosaltres) somiàvem, (nosaltres) ens estimàvem / Tot va canviar tot d'una / quan (nosaltres) ens cansem" .
A més de tot el que s'ha exposat sobre la figura de l'subjecte líric, podem destacar altres senyes d'identitat sobre el mateix que ens poden ajudar a entendre-ho molt millor. En concret, entre les més significatives hi ha les següents:
-Es planteja que el subjecte líric ve a ser un alter ego de l'autor de l'obra en qüestió.
-La seva missió no és altra que donar-li a conèixer a l'lector el que vénen a ser les idees, sentiments, pors, anhels… de l'narrador.
Per regla general, aquest subjecte que ens ocupa es pot fer present gràcies a l'ús de formes verbals que estan en primera persona o bé mitjançant l'ús del que són pronoms personals i possessius.
-Un altre dels aspectes que val la penya subratllar sobre el mateix és que es considera que no només pot ser una persona sinó també un objecte o fins i tot un sentiment.
Si ens centrem en poemes populars, també podem identificar el subjecte líric amb claredat. El famós "Poema XX" o "Poema 20" de Pablo Neruda, que forma part de l' llibre titulat "Vint poemes d'amor i una cançó desesperada" , comença dient "Puc escriure els versos més tristos…" . En aquest cas, el subjecte líric pot associar-se a propi poeta xilè. Tot i que és important tenir en compte que el subjecte líric és una construcció que existeix en el marc de l'obra poètica, i no es pot establir una correspondència directa amb l'escriptor real que crea la composició.
És interessant destacar el fet que hi ha diferents publicacions que aborden la figura de l'subjecte líric a la literatura. Aquest seria el cas, per exemple, de l'obra "El subjecte líric a la poesia espanyola contemporània i el seu rerefons barroc", que va ser realitzada per Luis Martín Estudillo en l'any 2005.
En la mateixa ve a abordar com, encara que amb el pas dels segles s'han produït notables canvis en l'àmbit de la poesia, no és menys cert que segueixen existint autors que es decanten per fer utilització de l'subjecte líric. Tot això sense passar per alt que ens presenta a plomes que van recórrer de manera més o menys freqüent a l'ocupació de la mateixa com, per exemple, José d'Espronceda.