Telòmer és un terme que no forma part de l'diccionari de la Reial Acadèmia Espanyola (RAE). El concepte s'empra en l'àmbit de la biologia amb referència a les puntes dels cromosomes.
Els telòmers són les zones que confereixen estabilitat a l'estructura dels cromosomes i que permeten el desenvolupament de la segmentació de les cèl·lules. Es tracta de sectors repetitius que presenten ADN no codificant. En aquest sentit, cal aclarir que el cromosoma alberga dues classes de ADN. L' ADN codificant és aquell que presenta la informació que s'encarreguen de codificar les proteïnes. Dit ADN es troba dispers en l'anomenat ADN no codificant. Els telòmers compten amb aquest últim ADN, el no codificant.
Moltes i variades són les funcions que realitzen les cèl·lules o que giren al voltant de les mateixes i en un gran nombre d'aquestes activitats tenen un paper molt important els esmentats telòmers. En concret, podem dir que estan relacionats amb les següents:
-La mitosi i la meiosi.
-El manteniment del que es coneix com estabilitat cromosòmica.
-El desenvolupament i envelliment dels teixits que té un organisme.
El nord-americà Hermann Joseph Muller va ser qui, en les primeres dècades de l' segle XX, va advertir l'existència dels telòmers. L'avanç dels coneixements de genètica molecular va permetre incrementar el saber respecte a aquests components dels cromosomes. En 2009, tres científics van guanyar el Premi Nobel de Medicina a l'descobrir la telomerasa: 1 enzim que s'encarrega de sintetitzar els telòmers.
Gràcies als telòmers, els cromosomes no s'adhereixen entre si, cosa que té una gran rellevància en la vida cel·lular. Els telòmers, d'altra banda, contribueixen a l'aparellament dels cromosomes homòlegs en la meiosi, més precisament en la profase.
Des que es descobrissin els telòmers s'han desenvolupat una infinitat d'investigacions i estudis al voltant dels mateixos. Entre els més curiosos i recents es troba un dut a terme per investigadors de la Universitat de Tel Aviv, concretament de el Departament de Microbiologia Molecular i Biotecnologia, que ha vingut a establir que hi ha determinades begudes que a l'prendre influeixen notablement en aquests elements.
En concret, el resultat de la feina realitzada per aquests professionals ha estat que la cervesa allarga els telòmers mentre que totes aquelles begudes que tenen cafeïna els s'escurcen. Un descobriment que ve a sumar-se a altres idees clares que es tenen a la del respecte com ara que l'estrès s'encarrega de escurçar-los de la mateixa manera.
És important esmentar que diverses teories vinculades a la oncogènesi (els estudis sobre els processos que deriven en el desenvolupament de càncer) i a l' envelliment afirmen que els telòmers determinen la quantitat de divisions cel·lulars que es produeixen fins a la defunció de la cèl·lula.
A més d'en el càncer, no podem passar per alt que una altra malaltia en la qual la telomerasa es converteix en protagonista perquè es presenta una notable deficiència de la mateixa és en la SIDA. En concret, en l'organisme de l'pacient que la pateix es pot percebre un clar dèficit en el que és l'activitat que realitza.