El vocable llatí tellus va arribar al nostre idioma com tel·lúric. Es tracta d'un adjectiu que s'usa per qualificar a allò vinculat a l' planeta Terra o a l' telurismo (concepte que es relaciona a la influència que exerceix el terra d'una regió sobre les persones que habiten en ell).
La idea d' moviment tel·lúric, per tant, fa referència a un terratrèmol, sisme o sisme. Aquest fenomen es produeix quan una falla geològica es trenca o quan es registren friccions en les vores d'una placa tectònica. Un terratrèmol també pot generar-se per l'erupció d'un volcà o fins a per una acció de l'ésser humà (com l'explosió d'una bomba subterrània).
Aquests esdeveniments fan que s'alliberi energia (la qual adopta la forma d'ones sísmiques) i que l'escorça terrestre es sacsegi amb violència. Els moviments tel·lúrics, d'aquesta manera, provoquen que la Terra tremoli i que puguin produir-se diferents tipus de danys en la superfície (des de la caiguda d'edificis fins a la fractura de l'paviment dels carrers, per citar tot just algunes possibilitats).
Es qualifica com a planeta tel·lúric, d'altra banda, a aquell que està compost en la seva major part per silicats (una classe de minerals). Els planetes tel·lúrics es diferencien dels planetes gasosos, que es constitueixen per gasos en diferents estats d'agregació. La Terra, Venus, Mart i Mercuri són planetes tel·lúrics.
La idea d'tel·lúric, d'altra banda, s'empra en l'àmbit de la música per a qualificar a les composicions, gèneres o ritmes que són propis d'una certa terra.
En aquest cas ens interessa el Realisme, el qual va sorgir en primer lloc a França en la dècada de 1830 per oposar-se a l'Romanticisme, com un mitjà per buscar una reproducció precisa de la societat de llavors, mentre que va arribar a Amèrica Llatina, més específicament a Colòmbia, uns cinquanta anys més tard, juntament amb el Modernisme. Les històries escrites en aquesta època exposen diversos problemes de caràcter polític i social, que hagin afectat negativament a la gent, i narren la lluita dels pobles en escenaris realistes i sense ornaments que busquin suavitzar les asprors.
Aquest Realisme social no va donar lloc a herois, sinó que va plasmar les vides de persones comunes; tampoc va retocar els paisatges per tornar-los més agradables. A més, l'acció de cada personatge va ser un dels punts fonamentals i en els que més atenció van posar els escriptors d'aquests textos, molts dels quals es presenten en prosa narrativa. Un gran nombre de les novel·les que van ser produïdes en aquestes dècades a Amèrica Llatina entren en la categoria de novel·la de la Terra o tel·lúrica.
Per tant, podem dir que la novel·la tel·lúrica és una narració en la qual es mostra la natura com una entitat grandiosa que l'ésser humà no és capaç de dominar, i això fa al·lusió a la necessitat de llibertat que moltes persones sentien en aquesta època, a una lluita per trencar les cadenes de la cultura d'Europa i de l'opressió de les lleis racionals, que van causar tant de mal a favor de la suposada evolució de l'espècie, sense pensar en les veritables necessitats, sense respectar els límits ni pensar en les conseqüències.