El terme tempesta refereix a una agitació intensa de l'atmosfera que comporta fenòmens com ràfegues i precipitacions. La noció, de totes maneres, pot emprar-se de manera simbòlica per al·ludir a algun tipus de commoció o de fet intens.
En aquest sentit, apareix el concepte de tempesta d'idees, que esmenta una tècnica de treball grupal que apunta a la recerca de solucions i a el desenvolupament de nous projectes.
També coneguda com pluja d'idees o brainstorming (expressió de la llengua anglesa), la tempesta d'idees implica que diversos individus comencin a enunciar propostes per resoldre un assumpte. La tècnica pretén explotar la creativitat de cada persona, fomentant-la al través de les interaccions en el si de el grup.
Per començar a desenvolupar una tempesta d'idees, es postula un problema o una inquietud en un entorn relaxat i informal. Els diversos integrants de el grup, a partir d'aquest postulat, comencen a proposar solucions o brindar respostes.
És interessant conèixer que la tempesta d'idees és una iniciativa o proposta que va sorgir a la primera meitat de segle XX. En concret, va ser l'any 1939 quan la va donar a conèixer el creatiu i executiu nord-americà Alex Faickney Osborn.
Precisament en el plantejament d'aquesta nova eina va establir que durant el desenvolupament d'una sessió de pluja i idees hi havia quatre normes que es feia fonamental complir:
-Que la llibertat de pensament era absolutament indispensable, ja que establia que la idea més original i sorprenent podia ser la que solucionés el problema que es tenia.
-Que la crítica entre els participants no estava en absolut permesa, ja fos de tipus constructiu o una simple burla.
-Que la quantitat de propostes i idees era fonamental perquè com més hagués existien més possibilitats de poder trobar la solució a el problema.
-Que els membres de la sessió no només havien d'exposar les seves idees sinó també col·laborar en la tasca de combinar-les entre si o de com millorar per així donar amb una final que sigui la idònia.
Els defensors de la tècnica sostenen que, a l'tenir la possibilitat d'escoltar els plantejaments aliens, cada subjecte pren idees que li permeten desenvolupar la seva pròpia creativitat. N'hi ha que afirmen, en canvi, que les persones generen una quantitat més gran d'idees quan treballen de manera individual.
A més de tot això, no podem passar per alt que realitzar una tempesta d'idees passa per escometre dos passos fonamentals:
-La preparació, tant de grup com de l'entorn i també de la tasca.
-La aplicació. En aquesta fase s'inclouen des de la presentació de la sessió fins a la generació d'idees passant per la millora d'idees i l'avaluació. Aquesta última es pot realitzar en la mateixa sessió o dies després.
Un dels preceptes essencials de la tempesta d'idees és que, en un primer moment, no s'ha de descartar cap proposta: totes es consideren vàlides a priori. La finalitat és fomentar la creativitat i facilitar la creació de noves idees; recentment en un segon moment es comença a jutjar la qualitat i la validesa.