En el llatí és on podem establir que es troba l'origen etimològic de trastorn, un terme que està conformat per la suma de dos vocables llatins. Així, és fruit de la unió de trans - que és sinònim de "a l'altre costat" i de l'verb Tornare que pot traduir-se com "girar o tornejar".
El terme trastorn té diferents usos. Pot fer referència a una alteració lleu de la salut oa un estat d'alienació mental, per exemple. Trastorn és, d'altra banda, l'acció i efecte de trastornar (invertir l'ordre regular d'alguna cosa o pertorbar el sentit o la conducta d'algú).
Un trastorn psicològic, per exemple, fa referència a un desequilibri de l'estat mental d'una persona. En general, qui pateix d'aquest tipus de trastorns acudeix a un especialista (el psicòleg) per rebre tractament (a través de la psicoteràpia i altres tècniques).
En el cas dels esmentats trastorns psicològics podem determinar que els mateixos es poden classificar en dues grans categories. D'una banda hi hauria els trastorns psicòtics, que són aquells que es caracteritzen perquè la persona que els pateix pateix al·lucinacions, una important alteració afectiva especialment a nivell de relacions i també deliris. L'esquizofrènia és potser el trastorn d'aquest tipus més significatiu.
D'altra banda, hi hauria els anomenats trastorns neuròtics. Aquests es defineixen perquè el pacient condiciona no només el seu pensament sinó la seva realitat i les seves relacions socials. A aquest punt arriba per culpa de determinades fòbies o l'ansietat, entre d'altres qüestions.
El conjunt d'afeccions psiquiàtriques que modifiquen el normal desenvolupament de les relacions interpersonals és conegut com trastorn de personalitat. Els psicòlegs creuen que hi ha diferents factors genètics i ambientals que poden suscitar l'aparició d'aquest trastorn, que altera el patró complex de característiques psicològiques que defineixen a un individu.
El trastorn bipolar és una alteració de l'estat de l'ànim d'un subjecte que passa de la fase d'depressiva (períodes de depressió repetitius) a la fase maníaca (període de gran eufòria) de forma successiva. S'origina per un desequilibri químic en els neurotransmissors.
Els trastorns alimentaris són aquelles malalties que es manifesten a través d'una conducta alimentària i que suposen el reflex d'altres problemes, com la distorsió de la pròpia imatge corporal i l'adquisició de certs valors mitjançant el cos.
La bulímia i l' anorèxia, per exemple, són dos dels trastorns alimentaris més usuals i que afecten a milers de persones a tot el món. La primera es pot definir que és trastorn que té tota persona que es dóna afartaments menjant i que després, per poder contrarestar tot el que ha ingerit i evitar engreixar, es provoca el vòmit o recorre a la ingesta de laxants. L'anorèxia, per la seva banda, es defineix pel fet que la persona que té aquest trastorn menja molt poc, o gens, ia més per seguir baixant de pes realitzant innombrable exercici físic, es provoca també el vòmit…
La vigorèxia, obsessió per l'aspecte físic que porta a una addicció per la musculació, la megarexia i l'ortorèxia són altres dels trastorns alimentaris més freqüents.