Un trastorn de personalitat està determinat per un conjunt d'afeccions psiquiàtriques que alteren el curs normal de les relacions interpersonals. Encara que la seva causa no pot ser determinada amb exactitud, els especialistes parlen de l'existència de diversos factors genètics i ambientals que contribueixen al seu desenvolupament.
La personalitat és un patró complex de característiques psicològiques que defineixen a un individu. A partir de la seva personalitat, un persona dóna significat al seu entorn, construeix la seva pròpia imatge i interactua amb el medi. Quan apareix un trastorn de personalitat, el subjecte no pot adaptar-se a les diferents situacions de la vida quotidiana, ja que la seva personalitat es torna inflexible i funciona de forma distorsionada.
Dos dels principals components de la personalitat són el temperament (que és innat i no es pot modificar però sí controlar) i el caràcter (que es forma amb l'experiència). Les falles en el desenvolupament de la persona incideixen en el temperament i en el caràcter i poden derivar en un trastorn de personalitat.
La ansietat, la depressió, l'elevat nivell d' estrès i els atacs de pànic poden ser símptomes d'aquests trastorns.
Entre els diferents tipus de trastorns de la personalitat apareixen els antisocials, histriònics, obsessiu-compulsius, evasius, narcisistes, esquizoides i paranoics.
Els especialistes divideixen aquests trastorns en tres grans tipus: Grup A, on s'inclouen els desordres excèntrics; Grup B, que abasta els desordres dramàtics, emocionals o erràtics; i Grup C, per als trastorns ansiosos o temorosos.
El tractament dels trastorns de personalitat inclou les psicoteràpies i l'ús de fàrmacs. El subministrament de remeis varia d'acord a el tipus de trastorn ia la reacció de l'pacient.
Trastorn límit de la personalitat
Generalment, aquest trastorn ataca persones aparentment forts i determinades, amb rendiments acadèmics brillants. Un individu afectat de TLP passa per dos estats d' ànim molt marcats, ja que la seva naturalesa no sol admetre els punts mitjans:
* Un nivell molt alt de confiança en si mateix, que resulta envejable per als que l'envolten, absència de temor davant desafiaments de tipus intel·lectual o laboral, i una aparent capacitat de lideratge que el converteix ràpidament en el centre d'atenció d'un grup de persones;
* Una baixa considerable d'autoestima, arribant a al punt de no creure capaç d'aconseguir res, tement sortir al carrer i ser vist per la resta per por de no estar a l'altura de la seva pròpia imatge.
En poques paraules, la mateixa persona que en un moment arriba a sentir summament poderosa i segura de si mateixa, passa sobtadament a témer el fracàs ja desconèixer les seves pròpies virtuts. Entre les raons que s'atribueixen a aquest trastorn resulten molt comuns l'excessiva pressió per part dels pares per aconseguir grans èxits en la vida, i el abús sexual. Quan les dues situacions coexisteixen en la vida d'un nen, la gravetat és encara més gran, ja que té elements reals en la seva experiència per considerar-se superior als altres (les expectatives posades en la seva persona), però també carrega amb la culpa i la confusió que li genera l'abús, que deixa en la seva persona una taca, un defecte inesborrable.