El concepte de administració fa referència a l'funcionament, l'estructura i el rendiment de les organitzacions. El terme prové de el llatí ad-ministrare ("servir") o ad manus trahere ("gestionar" o "gestionar").
La noció també pot utilitzar-se per nomenar una autoritat pública, com el govern d'un territori, o als responsables d'una entitat privada, com els directius d'una empresa.
L'administració pot ser entesa com la disciplina que s'encarrega de realitzar una gestió dels recursos (ja siguin materials o humans) en base a criteris científics i orientada a satisfer un objectiu concret.
D'altra banda, l'administració pública d'un Estat és el conjunt dels organismes que s'encarreguen d'aplicar les directives indispensables per al compliment de les lleis i les normes. Els edificis públics i els funcionaris també componen a l'administració pública, que apareix com el nexe entre el poder polític i la ciutadania.
Hi ha vegades en què el terme administració s'utilitza per denominar a la ciència social coneguda com a administració d'empreses. Aquesta ciència estudia l'organització de les companyies i la forma en què gestionen els recursos, els processos i els resultats de les seves activitats.
La comptabilitat (que brinda informació útil per a la presa de decisions econòmiques) i el màrqueting (que estudia el comportament dels consumidors en el mercat), per exemple, són considerades ciències administratives.
Per exemple: "Si volem que aquesta empresa creixi, haurem de millorar l'administració dels recursos", "Crec que encara tens molt per aprendre sobre l'administració d'una casa", "Els reclams ha de realitzar-los en l'oficina de l'administració" .
Administració segons la TGA
En la Teoria General de l'Administració, coneguda amb la sigla TGA, es reuneixen els coneixements que es tenen fins al dia sobre l'administració d'empreses i organitzacions.
És possible analitzar l'administració a través de la teoria de les organitzacions, que es dedica a estudiar la manera en què les persones administren els seus recursos i estableixen interaccions amb el medi exterior per satisfer les seves necessitats.
Hi ha dues maneres amb marcades diferències per definir aquest concepte: l'administració com a disciplina (conjunt de principis, idees i conceptes que s'han de tenir en compte per guiar un grup), i l'administració com a tècnica (conjunt de funcions i activitats que un administrador ha de realitzar per aconseguir els objectius de l'organització que representa)
En l'administració, la teoria només ocupa un ínfim espai, no és possible que aquesta existeixi sense la tècnica, sense que aquests conceptes siguin encasellats dins d'un conjunt d'activitats que els tornen veraços. En l'administració la tècnica és el vehicle natural per dur a terme i posar a prova els descobriments de la ciència.
En l'estudi administratiu s'intenta analitzar a les empreses i les organitzacions i intentar comprendre la seva real funcionament, la seva evolució, creixement i conducta. Si la tècnica no es basés en el coneixement de la ciència, llavors estaríem davant d'un assaig empíric i estaríem actuant d'una manera que no pot ser considerada científica.
Segons Hermida, Serra i Kastika és impossible considerar a l'administració com un art, perquè ella ni les vivències ni les interpretacions subjectives de la realitat tenen cabuda. Així ho expressen en el llibre titulat «Administració i estratègia, Teoria i pràctica» , publicat per Edicions Macchi.
Per Henry Sisk Mario l'administració és la fusió de tots els recursos que es posseeixen a través d'un esquema planificat, un procés format per: planificació, direcció i control, i l'objectiu és aconseguir allò que la companyia es proposi com a meta.
José A. Fernández Arena la veu com una ciència social la meta és satisfer els objectius institucionals de cada mitjà a través d'una estructura i d'l'esforç unificat.
Per la seva banda, George R. Terry, diu que consisteix en una planificació per assolir objectius puntuals basant-se l'esforç aliè.
A la tècnica de l'administració és fonamental comprendre els recursos que es posseeixen per saber trobar els objectius més adequades basant-se ells i desenvolupar un treball administratiu eficient. Cal destacar que posseeix principis, lleis i procediments que serveixen per a una conducta racional de les organitzacions.