Abans d'entrar de ple en l'aclariment el significat de el terme que ens ocupa, podem determinar el seu origen etimològic. En aquest cas, cal establir que té procedència grega ja que és fruit de la suma de dos components d'aquesta llengua:
-El substantiu "bios", que pot traduir-se com "vida".
-La paraula "klima", que s'usa per a indicar tant el que són les condicions ambientals com la inclinació de el sol.
El diccionari que elabora la Reial Acadèmia Espanyola (RAE) no inclou el terme bioclima. El concepte, de totes maneres, s'utilitza per nomenar el tipus de clima que pot diferenciar-se d'altres d'acord a el grup de factors climàtics que incideixen en el desenvolupament i la supervivència dels organismes vius.
Sol dir-se bioclima a la regió els territoris compten amb característiques similars pel que fa a l' clima, les quals al seu torn són diferents respecte a les característiques que exhibeixen els bioclimes adjacents. Les característiques climàtiques de l'bioclima tenen influència en la vida i en la distribució dels éssers vius que habiten a la zona.
La conformació dels bioclimes es realitza d'acord amb els valors de diversos índexs i paràmetres. Existeixen cinc grans macroclimas (polar, boreal, temperat, mediterrani i tropical), que al seu torn abasten les diferents classes de bioclimes.
Entre els bioclimes podem nomenar el pluvial, el desèrtic, el desèrtic continental, l' oceànic i el hiperoceánico. A cada bioclima és possible trobar biocenosi particulars, ja que la permanència dels éssers vius en el terreny està vinculada a les condicions climàtiques específiques.
L'especialitat científica dedicada a l'estudi dels bioclimes i de les relacions recíproques entre el clima i els éssers vius rep el nom de bioclimatologia o fitoclimatología. L'anàlisi de variables com el nivell de precipitacions i la temperatura, sumat a la recollida d'informació dels organismes que habiten en una regió, són els objectes d'estudi de la bioclimatologia, un ciència que és molt important per a la preservació de la biodiversitat.
A més de tot el que s'ha exposat, de la bioclimatologia podem destacar altres dades d'interès com ara els següents:
-En els seus inicis el que va fer va ser posar en relació les plantes i les formacions vegetals amb la temperatura i les precipitacions el clima. No obstant això, amb el pas el temps va ser analitzant també, per exemple, la relació que fa a la biogenocenosis.
-En el desenvolupament de l'activitat d'aquesta disciplina juguen un paper fonamental les estacions meteorològiques existents. I és que aquestes són les encarregades de donar a conèixer la informació necessària sobre humitat, pressió, vent, temperatura…
-Permet obtenir el que es dóna a cridar climodiagramas, gràfics on es relacionen la temperatura, les precipitacions i l'evolució d'aquests factors.
-De la mateixa manera, no podem obviar que la bioclimatologia treballa amb el que s'anomenen índexs bioclimàtics. Aquests no són altres que l'evapotranspiració, els índexs de continentalitat, els índexs pluviomètrics, els tèrmics i els termopluviométricos.
De la mateixa manera, tota aquesta informació ens dóna peu a establir que a la Terra hi ha diverses zones bioclimàtiques. Ens estem referint a les següents: desert, selva, bosc temperat, prada temperada, muntanya, taigà, sabana, tundra i mediterrani.