Amb origen en el vocable en llatí conductus ("conduït"), la paraula conducte descriu a un canal que serveix perquè l' aigua i altres fluids o objectes puguin passar, desplaçar-se i tenir una sortida. Per citar alguns exemples: "Hem de trucar a un plomero ja que està tapat el conducte d'el bany" , "L'equip d'aire condicionat té un conducte que utilitza per desagotar i que sempre s'ha de mantenir net per evitar problemes en el funcionament" , " el gat es va ficar en el conducte d'aire i vam haver de demanar ajuda als bombers per treure-" .
Els conductes també són els tubs o canals que s'adverteixen en els cossos dels éssers vius i que garanteixen el desenvolupament de múltiples funcions fisiològiques. Un d'aquests tubs és el denominat conducte mamari, present a les dones per garantir que la llet passi des dels lòbuls mamaris cap al mugró.
El conducte nasolacrimal, per la seva banda, porta les llàgrimes des del sac lacrimal fins a la cavitat nasal. Un altre conducte important és el conducte auditiu exterior, una cavitat de l'oïda que té la funció de fer que els sons es desplacin pel pavelló auricular i arribin al timpà.
En els homes, els conductes seminífers són aquells on es produeixen els espermatozoides. Els conductes eyaculatorios, en canvi, són els que permeten que el semen arribi fins al penis, per on es produeix la seva expulsió.
I tot això sense oblidar tampoc el que es coneix com a conducte cístic, que és aquell que s'encarrega de donar sortida a tots els productes que circulen per la vesícula biliar, o l'anomenat conducte deferent que és el que es troba en cada un dels testicles de l'ésser humà masculí i que té com a clara funció l'funcionar com ejaculador i excretor.
El hepàtic que està en el fetge, el inguinal que es troba a l'abdomen o el raquidi que pot trobar-se en la medul·la espinal són altres dels conductes que també formen part de l'anatomia de el cos d'un home o d'una dona.
D'altra banda, cal subratllar l'existència d'un terme que utilitza el concepte que estem analitzant com a part integrant. Ens estem referint a la paraula salconduit que és aquell document que és expedit per una autoritat competent i que té com a clar objectiu que la persona que el posseeixi pugui circular per un territori perillós sense córrer cap tipus de risc doncs aquella autoritat té pes i és reconeguda en aquesta zona.
Així, per exemple, durant l'Edat Mitjana era freqüent que els monarques realitzaran aquest tipus de documents per donar-lo als seus cavallers o vassalls amb el clar objectiu que poguessin passar per les diferents ciutats del seu regne sense que res ni ningú posés en perill les seves vides.
A més d'això, també podem exposar que salconduit és aquella llibertat que se li dóna a algú perquè faci alguna cosa sense por que sigui castigat.
Conducte, en un altre sentit, és la intervenció d'una persona per a la resolució d'un assumpte: "El funcionari va aconseguir sortir de país per conducte de l'intendent de la ciutat, qui va intercedir davant les autoritats frontereres" , "El conducte que ens va brindar el teu pare va ser de gran ajuda " .