El concepte de cristall prové d'el llatí crystallus , al seu torn procedent de el grec krýstallos . Es diu cristall a l' vidre de qualitat alta. Per exemple: "En el sopar d'aquesta nit utilitzarem les copes de vidre" , "La meva mare em va regalar un gerro de vidre" , "El diamant serà exposat en una caixa de vidre" .
La idea de vidre també s'empra amb referència a les lents de les ulleres (ulleres) ia les peces de vidre que es fan servir per a la cobertura de l'buit d'una finestra: "Vaig tractar de netejar els vidres amb un paper i es van ratllar" , " un piedrazo va fer miques el vidre de l'finestral " , " el vidre de la vitrina està molt brut " .
En molts llocs hi ha palaus de vidre: construccions les estructures són realitzades amb metall i vidre. Madrid, per citar un cas, compta des 1887 amb el Palau de Vidre de Retiro, que forma part de l' Parc de Retiro.
En el terreny de la química, es diu vidre a l'sòlid que disposa de molècules i d'àtoms distribuïts de forma repetida i regular en l'espai. El cristall líquid, d'altra banda, és una substància capaç de produir una doble refracció d'un raig de llum, que experimenta modificacions per acció de l'electricitat. Aquest element s'empra en la pantalla de televisors i altres aparells.
Per a la geologia, els cristalls són cossos sòlids que, de manera natural, disposen d'una forma polièdrica que sol ser regular. Les pedres, les sals i els metalls poden ser vidres.
Vidre, finalment, és un nom propi femení i de diverses marques i entitats: la model Cristall Silva Dávila, l'equip de futbol Sporting Cristall, el xampany Cristal, etc.
De la mateixa manera, no podem passar per alt que una de les telenovel·les amb més èxit de tots els temps va portar per títol "Cristall". D'origen veneçolà era aquesta que es va emetre a la dècada dels anys 80, concretament entre 1985 i 1986, i que va ser escrita per Delia Fiallo.
Jeannette Rodríguez, Carlos Mata, Lupita Ferrer i Raúl Amundaray van ser els actors protagonistes d'aquesta sèrie de televisió que venia a explicar la història d'amor que s'estableix entre una model i el fill de la propietària d'una casa de modes. Dos joves que pertanyen a mons diferents i que tenen rere seu una història plena de secrets que estan per desvetllar.
De la mateixa manera, en l'àmbit de la televisió podem destacar l'existència d'un programa infantil de gran èxit a Espanya que va portar per títol "La bola de cristall". En la dècada dels anys 80 va ser quan es va emetre aquest espai, dirigit per Lolo Rico, que va comptar amb diferents guardons i que avui és un emblema al país.
El fet que vingués a reflectir la Transició d'Espanya i també la moguda madrilenya van ser altres de les bases d'aquest espai que es componia de sèries infantils, el teatre de titelles de Els electroduendes i també actuacions musicals. En ell van destacar artistes de la talla d'Alaska, Santiago Auserón, Kiko Veneno, Loquillo, Javier Gurruchaga, Pablo Carbonell i fins i tot Pedro Reyes, entre molts altres.