L'etimologia de el terme cristal·lí ens porta a el llatí crystallĭnus , encara que la seva arrel es troba en el grec krystállinos . Es tracta d'un adjectiu que s'empra per qualificar a allò que resulta propi de l' vidre o que està fet d'aquest material.
Per exemple: "Els productes cristal·lins són els més costosos ja que cal invertir molts diners en la seva fabricació" , "El reflex cristal·lí va commoure a la dona" , "La policia va trobar un gerro ceràmic i un altre cristal·lí sobre la taula: en tots dos va descobrir droga " .
Cristal·lí també és allò transparent, diàfan, límpid, translúcid o nítid, fins i tot en sentit simbòlic: "El nostre projecte és totalment cristal·lí, qualsevol persona pot veure què fem amb els diners de les donacions" , "El balcó panoràmic de l'hotel ofereix una vista cristal·lina " , " La meva àvia era una dona afable, de mirada cristal·lina i somriure franc " .
Una persona cristal·lina, per exemple, és aquella que es comunica de forma directa, sense embolics, que no sembla amagar males intencions ni dobles discursos. En aquest context també es parla de persona transparent , i ambdues expressions apunten al mateix, a una manera de ser absolutament sincera.
Tots hauríem d'apuntar a convertir-nos en individus cristal·lins, a lliurar-nos de les mentides i dels mals sentiments per poder connectar amb el nostre entorn d'una forma neta i saludable per a tothom. A ningú li agraden les persones falses, que escampen verí al seu pas, o les que sempre semblen estar ocultant alguna cosa.
En l'àmbit de la anatomia, s'anomena cristal·lí a la estructura ocular que té forma de lent biconvexa. Se situa darrere de la pupil·la i davant de l'humor vitri en els animals vertebrats i en els cefalòpodes.
Gràcies al seu elevat nivell proteic, el cristal·lí disposa d'un índex de refracció més alt que el presentat pels fluids que se situen al seu voltant. D'aquesta manera aconsegueix la refracció de la llum i possibilita que la còrnia formi imatges a la retina.
El cristal·lí aconsegueix enfocar elements que se situen a diverses distàncies a través de canvis en el seu gruix i en la seva curvatura. Aquestes modificacions reben el nom de acomodació.
La curvatura posseeix un radi menor a la cara anterior que en la posterior; en la primera, limita amb el de Sant Martí i amb l'humor aquós. Aquestes zones de l'ull reben els noms de pol posterior i anterior el cristal·lí, respectivament; a la línia que uneix els seus punts centrals se la coneix com a eix, ia la distància a la qual es troben separades, gruix.Dos elements importants de l'cristal·lí són el equador (la línia imaginària que separa les seves dues cares) i el diàmetre (la longitud d'aquesta línia). Com el cristal·lí travessa una evolució que dura tota la vida de l'ésser humà, la qual té lloc per mitjà de la producció de capes noves, la seva grandària també creix: des del moment del naixement fins a la tercera edat, el gruix va des dels 3, 5 mil·límetres fins als 4,5, mentre que el diàmetre comença a 6 mil·límetres i arriba als 9,5.
El cristal·lí està recobert per una càpsula transparent, acel·lular i elàstica que es coneix amb el nom de cristal·loides, encara que en general es denomina simplement càpsula . D'alguna manera, aquesta estructura es pot comparar amb la d'un pèsol (que seria el cristal·lí) i la pell que la recobreix (la càpsula).
Per a alterar la seva curvatura, el cristal·lí necessita de l'múscul ciliar, amb el qual es connecta per mitjà de les fibres conegudes com zònula de Zinn. Pel que fa a la seva estructura interna, en el cristal·lí podem advertir un nucli i una escorça. La superfície anterior d'aquesta última està embolicada en un teixit anomenat epiteli, l'únic de l'cristal·lí que pot regenerar-se.