Per poder conèixer el significat de el terme cristal·lització, anem a procedir, en primer lloc, a descobrir el seu origen etimològic. En aquest cas, podem exposar que deriva de el grec, exactament de la suma de dos components:
-El substantiu "krystallos", que és sinònim de "vidre transparent".
-El component "-ización", que s'usa per indicar "acció de convertir en".
Cristal·lització és el acte i el resultat de cristal·litzar. Aquest verb refereix a el fet d'adoptar la forma de l' vidre ja allò que porta a adquirir precisió o fermesa. Per exemple: "La policia va descobrir un sistema de cristal·lització de cocaïna a dues quadres de la Casa de Govern" , "Seguirem treballant per a la cristal·lització del nostre projecte" , "El metge em va suggerir realitzar un estudi per analitzar la cristal·lització de la saliva " .
Un cristall pot ser un vidre de bona qualitat, un cos que té forma polièdrica de manera natural o un sòlid amb molècules i àtoms que es repeteixen regularment en l'espai. La cristal·lització, en aquest marc, suposa l'adopció d'una estructura cristal·lina.
Sol apel·lar a l'cristal·lització per separar un sòlid d'un líquid en una barreja homogènia formada per un solut dissolt en un solvent. La barreja es col·loca en un recipient conegut com cristal·litzador i s'escalfa. El solvent, d'aquesta manera, s'evapora, mentre el sòlid precipita per l'increment de l'energia cinètica que tenen les seves molècules. A l'acabar el procés, quan la temperatura descendeix, el sòlid queda cristal·litzat en el recipient mentre que el líquid ja es va evaporar.
Aquestes característiques fan que la cristal·lització s'empri per purificar els sòlids i per obtenir aquells productes que es distribueixen com vidres, entre els quals apareixen la sal i el sucre.
A més de tot això, no podem passar per alt el terme velocitat de cristal·lització. Aquest s'utilitza per a determinar la velocitat a la qual creix un vidre i aquesta depèn d'una gran varietat de factors entre els quals es troben tant la superfície com la solució com la resistència, per exemple.
En la nostra vida quotidiana podem trobar diferents exemples del que és la cristal·lització com poden ser aquests:
-La congelació de l'aigua. Quan l'aigua es congela i es converteix en gel ho fa a través d'un procés en el qual, en les seves primeres fases, sorgeixen diferents estructures cristal · litzades.
-La formació del gebre. Quan fa molt de fred i una ha una notable humitat, pot succeir que el vapor d'aigua de l'aire arribi a cristal·litzar formant el que coneixem com gebre. Així, per exemple, la mateixa pot trobar-se en els vidres dels cotxes que han passat la nit a la intempèrie.
A més de tot això, no podem passar per alt que hi ha dos tipus de cristal·lització que són fonamentals en l'àmbit científic: la cristal·lització per evaporació o l'anomenada cristal·lització per refredament.
En un sentit simbòlic, la cristal·lització implica que alguna cosa es torna necessari o concret: "Necessito temps per a la cristal·lització de la idea" , "Aquest programa representa la cristal·lització de la voluntat de diferents agrupacions polítiques" .