Escoltar és un verb que fa referència a l'acció de posar atenció en una cosa que és captat pel sentit auditiu. La paraula, que prové de el llatí ascultāre , indica que la persona apel·la a les facultats de la seva oïda per sentir el que s'ha dit.
Per exemple: «Pots baixar la música, si us plau? No aconsegueixo escoltar la televisió » , « Vaig tractar d'escoltar el que em va dir Don Raúl a el passar, però va ser impossible » , « Et dono un consell: dedica't a escoltar més ia parlar menys » .
El fet d'escoltar, per tant, està vinculat a la audició i contempla un entramat psíquic i fisiològic que permet que una persona senti.
Diverses són les malalties que existeixen pel que fa a el sentit de l'oïda i que giren entorn a l'escolta que realitzen les persones sobre els que els envolta. En concret, podem subratllar que la sordesa és la malaltia més habitual i aquesta consisteix en la dificultat o en la impossibilitat d'usar l'oïda per la pèrdua del que és la capacitat auditiva.
Més exactament podem determinar que hi ha dos tipus de sordesa. D'una banda, hi ha la parcial que és aquella que es defineix perquè la persona en qüestió que la pateix i pateix ha perdut de manera lleu l'esmentada capacitat d'audició i això suposa que, en gran part dels casos, es vegi en la necessitat de fer ús d'un aparell auditiu per millorar aquesta.
I en segon lloc, ens trobem amb l'anomenada sordesa completa, també coneguda com a total, que és la que té lloc quan la persona que es veu afectada per la mateixa no té la capacitat d'escoltar absolutament res.
És interessant recalcar que per conèixer en profunditat la realitat de les persones que es troben patint una pèrdua de l'audició total hi pel·lícules de gran qualitat com és el cas de El País dels Sords . En concret aquesta producció és un documental on es mostra de manera molt contundent com viuen les persones sordes i com es relacionen bé amb la resta de la societat o bé amb altres ciutadans amb els que comparteixen aquesta mateixa esmentada malaltia.
Els éssers humans compten amb un sistema auditiu que es divideix en perifèric (compost per les diverses regions de l'oïda) i central (format pels nervis responsables de l'audició i el cervell). El primer s'encarrega de captar els sons i enviar les ones a el cervell, mentre que el segon impulsa l'activitat psicològica que completa la percepció.
Quan l'orella rep una ona de so, s'encarrega de transmetre-cap al timpà a través del conducte auditiu. El timpà rep l'ona i comença a vibrar, permetent que uns ossos captin la vibració i amplifiquen el so. El so amplificat després arriba a l' oïda interna i mobilitza uns líquids que actuen sobre les cèl·lules ciliades, a càrrec de transformar l'ona en un impuls elèctric que passa pel nervi auditiu i arriba a la escorça auditiva. Recentment aquí el ésser humà aconsegueix interpretar el so.