La etimologia de el terme lisosoma ens porta a l'anglès lysosome , al seu torn derivat d'un vocable grec format per Lysis (que pot traduir-se com "solució") i sôma (és a dir, "cos").
Els lisosomes són orgànuls de les cèl·lules formats per una vesícula membranosa. En aquesta vesícula hi ha enzims que s'involucren en el procés de digestió intracel·lular.
De forma esfèrica, els lisosomes alberguen les molècules responsables de la degradació de l'material intracel·lular tant d'origen intern com extern. Encara que apareixen a la totalitat de les cèl·lules dels animals, aquestes estructures presenten característiques diferents segons cada cas.
Les proteases, les glucosidases, les nucleases i les lipasasas són les principals enzims que poden trobar-se en un lisosoma. Estan en condicions de digerir allò que ingressa a la cèl·lula mitjançant la fagocitosi, com una bacteri, ia més permeten el reciclatge d'altres orgànuls cel·lulars. Aquesta segona característica fa possible la reposició contínua dels orgànuls gràcies a l'autofàgia.
S'anomena malaltia lisosómica, d'altra banda, a un trastorn que es genera a partir d'un problema en els lisosomes, especialment per un inconvenient amb els enzims. La causa d'aquest grup de malalties pot ser l'alliberament sense control d'aquestes substàncies en el citoplasma (el líquid que es troba a l'interior de les cèl·lules) o bé a la de disfunció d'una de les enzims.
Quan s'alliberen les enzims en el citoplasma sense control té lloc un procés que es coneix amb el nom de lisi cel·lular; es tracta de la ruptura de la membrana, tant de cèl·lules com de bacteris, amb la conseqüent expulsió de l'material intern.
La gota, per exemple, sorgeix per la producció excessiva d'àcid úric. Això porta a l'acumulació en les articulacions de cristalls d'urat, que les cèl·lules fagociten. Per aquest motiu els vidres es van acumulant en els lisosomes fins que es produeix el trencament de l'orgànul, alliberant enzims en el citosol.
També podem parlar de les leucodistrofias, certes malalties que es troben en el grup de les lisosomals. Són de tipus genètic i es caracteritzen per un funcionament deficient dels enzims de l'lisosoma. Atès que el lisosoma ha degradar i reciclar els nutrients, si no funciona amb normalitat els s'acumula i això dóna lloc a diferents trastorns. Dos exemples d'leucodistrofias són la metacromàtica i la malaltia de Krabbe.
Les malalties d'emmagatzematge lisosómico (també denominades de dipòsit o de atresorament lisosomal ) són un grup de tipus hereditari, que exhibeixen els seus símptomes més primerencs durant la infantesa o l'adolescència. Entre les seves conseqüències podem destacar l'escurçament de l'expectativa de vida de l'pacient i la discapacitat mental en diferents graus.
Les causes són el mal funcionament dels enzims dels lisosomes, que condueix a la mort cel·lular de les substàncies que no poden ser metabolitzades, i una mutació dels gens que s'encarreguen de codificar enzims.
Tot i que aquest grup de malalties no és molt freqüent, si les prenem en compte totes en una sola estadística podem dir que afecten una persona entre una mitjana de cinc mil i set mil, el que es tradueix en 250 casos per a una comunitat d'un milió d'individus.Segons el defecte bioquímic i la substància que els enzims acumulin de manera errònia en els lisosomes, és possible establir la següent classificació de les malalties:
* Esfingolipidosis: malaltia de Gaucher, de Fabry, de Niemann-Pick, de Farber, etcètera;
* Mucopolisacaridosis: síndrome de Hurler, de Scheie, de Sanfilippo, de Hunter, etcètera;
* Per dipòsit de glucogen: de Pompe o Glucogenosi tipus II;
* Glucoproteinosis: sialidosis, manosidosis, fucosidosis, malaltia de Schindler, aspartiglucosaminuria, etcètera.