Si busquem la paraula loft en el diccionari de la Reial Acadèmia Espanyola (RAE), no la trobarem. El terme, de totes maneres, s'utilitza amb freqüència en el nostre idioma per nomenar un ambient sense divisions.
Un loft, per tant, és un espai ampli que no té segmentacions o que presenta pocs fraccionaments. En general es tracta de llocs lluminosos amb finestres de grans dimensions per afavorir l'ingrés dels raigs de sol.
Els primers lofts es remunten a la dècada de 1950 a Nova York. Allà, davant l'elevat preu dels departaments (apartaments), van començar a usar-se els galpones industrials i les fàbriques com a habitatges. Al principi es va tractar d'una decisió espontània, encara que poc a poc aquestes construccions van començar a adaptar-se i restaurar-se com cases o com a seu de diferents tipus de comerços (botigues, restaurants, etc.).
Així els lofts es van transformar en una nova classe d'edificació, caracteritzada per les dimensions grans i la lluminositat. A diferència de les separacions convencionals dels immobles que es divideixen en diferents ambients (cuina, dormitori, menjador), els lofts es basen en un únic gran espai.
La absència de portes internes i la decoració minimalista són altres característiques dels lofts, que solen ser elegits per artistes i joves gràcies a la sensació de llibertat que brinden.
Dit tot això, un dels punts claus de l'loft com a concepte de disseny d'interiors és l'amplitud o, al menys, la sensació d'amplitud de l'ambient. És molt comú en certes oficines modernes dedicades a el desenvolupament de programari i videojocs, entre altres productes per als quals la llibertat creativa és essencial.
A l'eliminar l'opressió típica de les oficines tradicionals, en les quals regnen les subdivisions i els espais petits, el loft els brinda als treballadors un grau de relaxació i confiança similar a què senten en les seves pròpies llars, com si estiguessin duent a terme un projecte amb els amics.
Vegem a continuació una llista ben detallada de les premisses que hem de tenir en compte per convertir un pis en un autèntic loft:
* Ha de tenir un estil minimalista, de manera que els acabats han de coincidir amb els materials que s'usen per a la pròpia construcció, a diferència dels ambients ornamentats amb molts elements. A més, aquests materials han de ser econòmics;
* L'absència de parets, un punt que no està de més recalcar;
* Els mobles han de ser funcionals però sense sacrificar la comoditat per assolir aquest objectiu;
* Els sostres han de ser considerablement alts o, si això no és possible, donar la sensació d'una major altura per mitjà de l'acabat;
* No ha d'haver portes tradicionals sinó corredisses, tot i que només si són realment necessàries, ja que per dividir l'espai en porcions es recomanen els canvis de nivell, colors i textures;* En un loft s'han d'utilitzar els marcs rígids com a sistema constructiu principal;
* Ha de ser molt lluminós naturalment, per la qual cosa és indispensable comptar amb àmplies finestres. En alguns casos ajuda la presència de grans miralls situats estratègicament amb l'objectiu de redireccionar la llum de el sol;
* La lluminositat dels materials de les parets, el cel ras i el pis també és important perquè el loft depengui el mínim possible de la llum elèctrica;
* Donades les activitats que solen dur-se a terme en un loft, el seu aspecte ha de ser industrial per inspirar la continuïtat de treball i la productivitat.
"Loft" , d'altra banda, és el títol de dues pel·lícules: un film japonès de terror estrenat en 2005 i un thriller belga que es va estrenar a 2008. Finalment, Loft és el nom d'una banda alemanya de música electrònica.