La logopèdia, coneguda a Amèrica Llatina com Fonoaudiología, és el conjunt de mètodes per a l'ensenyament d'una fonació normal a qui té dificultats de pronunciació.
Es tracta de la ciència que avalua, diagnostica i tracta els problemes de el llenguatge, la veu i la deglució. La seva finalitat és la prevenció, el diagnòstic, el pronòstic, el tractament i l'avaluació integral dels trastorns de la comunicació humana, ja sigui que pertanyin a l'àmbit de l' parla o de l' llenguatge.
La logopèdia fins i tot s'encarrega dels problemes orofacials, a través de la teràpia miofuncional. En alguns països, hi ha la figura de l'mestre d'audició i llenguatge, un professional que pot confondre amb el logopeda a l'realitzar treballs similars dins el marc educatiu.
La logopèdia, per exemple, pot encarregar-se de el tractament de la afàsia, que és la pèrdua o trastorn de la capacitat de la parla a causa d'una lesió en les àrees de l'llenguatge de l'escorça cerebral. Aquesta disfunció impossibilita o disminueix la capacitat de comunicar-se mitjançant el llenguatge oral, l'escriptura o els signes.
La disfàsia, una anomalia en el llenguatge que, se suposa, és originada per una lesió cerebral, també pot ser tractada pel logopeda. La disfàsia sol ser nomenada com a trastorn específic de l'llenguatge (TEL) o trastorn específic de el desenvolupament de l'llenguatge (TEDL) i és definida per exclusió, ja que nomena a l'inici o al el desenvolupament retardat de l'llenguatge que no pot ser atribuït a un dèficit sensorial, deficiència mental, trastorn psicopatològic, privació socioafectiva o lesió cerebral evident.