Un odontograma és un esquema utilitzat pels odontòlegs que permet registrar informació sobre la boca d'una persona. En aquest gràfic, el professional detalla quina quantitat de peces dentals permanents té el pacient, quins han estat restaurades i altres dades d'importància.
El odontograma, d'aquesta manera, suposa un registre de la història clínica de l'individu. Es tracta, per tant, d'una eina de identificació. L'odontòleg, a l'analitzar el odontograma d'un pacient, pot saber quins treballs es van realitzar a la boca de la persona en qüestió i establir comparacions entre l'estat bucal actual i el registrat en la visita anterior.
Els Odontogramas, d'altra banda, poden ser utilitzats en la identificació de cossos no reconeguts. Quan la policia troba un cadàver en mal estat i no aconsegueix determinar la seva identitat, pot investigar diferents Odontogramas per tractar de reconèixer a el mort a través dels seus dents, que són peces de gran resistència i que no es descomponen, com sí passa amb els òrgans.
L'esquema de l'odontograma pot tenir diferents formats. Hi ha versions que identifiquen les dents amb nombres, altres amb lletres majúscules i fins i tot alguns amb parells numèrics. Tot depèn de la preferència de l'odontòleg per triar un o altre format.
Ja sigui perquè l'odontòleg tingui presents els treballs fets a la boca del seu pacient, per identificar una persona o per facilitar l'intercanvi de dades mèdiques entre professionals, l'odontograma és una història clínica de gran importància que ha de actualitzar amb freqüència.
* Es considera part de la Història Clínica i de la Fitxa Odontoestomatològica;
* La recollida de dades necessària per confeccionar l'odontograma ha d'estar a càrrec d'un odontòleg;
* El seu registre s'ha d'efectuar de manera indubtable, clara i precisa, per evitar qualsevol tipus de confusió a l'hora de la seva lectura;
* El seu desenvolupament és individual per a cada pacient i ha de tenir lloc a la primera cita amb l'odontòleg, sense que hi hagi la possibilitat de modificar-lo, ratllar-o esmenar;
* El pla de tractament, és a dir els tractaments que es duen a terme després de l'examen, no s'ha d'incloure en l'odontograma;
*per als tractaments dentals i la seva evolució s'ha de dur un segon odontograma, de forma paral·lela;
* La ubicació, la forma i la mida dels fenòmens i peces que es troben durant l'examen dental s'han de reflectir en l'odontograma amb la major precisió possible.
Existeixen moltes altres qüestions previstes en les normes de salut, com ara el color de la tinta que s'ha d'utilitzar per al registre de cada tipus de dada i en cada secció de l'odontograma, o quines mesures prendre quan una peça dentària presenta més d'una troballa. D'altra banda, és important assenyalar que després de qualsevol modificació es fa necessària la confecció d'un segon odontograma, sense que es vegi afectat el primer, ja que ha de formar part de l'historial de l'pacient. A més, el temps mitjà estipulat per al desenvolupament d'un odontograma és de 10 minuts.
En un odontograma s'han d'especificar les peces dentàries fixes, indicant el seu estat de salut i integritat, i les removibles, amb una línia recta tancada entre quadrats amb un signe més al seu interior i amb una línia en ziga-zaga, respectivament. Altres dades que s'han de registrar són la presència de càries, corones definitives (que poden ser completes , metall ceràmica o parcial , entre altres tipus), corones temporals, diastemes, absència de peces dentàries, dents en erupció, dents extruïts o intruidos, fractures, implants, perns i pròtesis (les quals es poden ser de tipus fixa, amovible o total).