Oil és un terme anglès que no forma part de l' diccionari de la Reial Acadèmia Espanyola (RAE). El concepte pot traduir-se com "petroli" o "oli", d'acord a l'context.
Standard Oil, per exemple, va ser una de les empreses petrolieres més grans de el món. Fundada el 1870 en els Estats Units, va haver de desmembrar en diverses companyies en 1911, a causa de que va ser considerada com un monopoli per les autoritats. ExxonMobil i Chevron són algunes de les empreses actuals que van sorgir després del final de Standard Oil.
És possible trobar una gran quantitat de companyies que inclouen el terme Oil en la seva denominació, com National Oil Corporation (de Líbia), l'Iraq National Oil Company i Kuwait Oil Company, entre moltes altres. Com pot suposar-se, es tracta d'empreses petrolieres que inclouen "oil" en el seu nom pel seu significat en anglès.
A Colòmbia, fa alguns anys se celebra una exposició petroliera de gran importància denominada Expo Oil And Gas Colòmbia . En 2014, l'esdeveniment va tenir lloc a Corferias, un centre internacional de negocis en el qual se celebren diverses fires i que ofereix un gran nombre de beneficis als seus participants. Aquesta exposició sorgeix davant la necessitat de presentar una àmplia mostra comercial que ressalti l'important que el sector d'hidrocarburs és per al país llatinoamericà, i l'organitza la Cambra Colombiana de Béns i Serveis Petroliers juntament amb l'abans esmentat Corferias.
La paraula que sí apareix en el diccionari de la RAE és oil, amb accent a la lletra I. Es coneix com a llengües d'oil a uns idiomes que es parlaven en certes regions franceses en l'antiguitat, en part de Suïssa, les illes Anglonormandes i Bèlgica.
Més enllà de l'francès, actualment subsisteixen certes llengües de oil, encara que de manera marginal i amb abast molt acotat. El való, que es parla en algunes regions de França, Bèlgica i Luxemburg, és una d'elles.
Si bé els diversos patrons literaris de les llengües d'oíl en l'Edat Mitjana podrien haver derivat en una realitat en la qual cadascuna d'elles conservés la seva importància en la zona en la qual es parlés, el fet que el regne de França es centralitzés i la influència que va tenir tant dins com fora de les seves fronteres va causar que gran part d'aquestes llengües fossin oblidades al llarg de diversos segles.
Una de les teories que expliquen el predomini de l'francès estàndard s'anomena franciana , arran de la llengua d'oíl homònima que es parlava a la regió de París i, per tant, en la cort de França. L'idioma franciano es va convertir en la llengua oficial de tot el regne simplement per ser el que parlava el monarca i, amb el pas el temps, va passar a ser la base d'el francès modern. Val a dir que, tot i que aquesta teoria se cita amb freqüència en textos de divulgació científica, hi ha estudiosos que recomanen rebutjar-la.
D'altra banda es troba la teoria de la llengua franca, recolzada per gran part dels lingüistes dedicats a l'estudi de les llengües d'oíl i el predomini de l'francès estàndard per sobre les altres. Bàsicament, s'explica que el francès que va imposar l'ordenança de Villers-Cotterêts (un document que va signar el rei Francesc I en l'any 1539 que, entre altres qüestions, va reformar la jurisdicció eclesiàstica) com a reemplaçament de el llatí no era una llengua d'oíl, sinó una administrativa generalitzada que s'havia obtingut a partir de l'eliminació de certs trets regionals, tornant-la comprensible per a tots (una llengua franca).