Parkinson és un cognom bastant usual en països de parla anglesa. De totes maneres, sol associar-se específicament a James Parkinson, un metge britànic nascut a 1755 i mort a 1824.
Aquest expert en medicina va ser qui va descobrir i va descriure per primera vegada la paràlisi agitante. Aquesta malaltia, amb el pas de les dècades, va passar a ser coneguda com malaltia de Parkinson o mal de Parkinson.
A l'trastorn l'hi sol esmentar simplement com Parkinson. En la nostra llengua l'hi pot escriure com Parkinson, en minúscula i amb accent a la A, segons accepta la Reial Acadèmia Espanyola (RAE).
El Parkinson, en definitiva, és un trastorn neurològic que sol afectar els ancians. Els qui pateixen Parkinson experimenten un tremolor rítmic en les seves extremitats, pateixen rigidesa i debilitat muscular i no poden realitzar moviments voluntaris amb la velocitat i l'agilitat habituals.
Amb el pas el temps, els efectes de l'Parkinson s'intensifiquen. Això es deu al fet que les neurones pigmentades de la substància negra es van destruint de manera progressiva.
A més de les conseqüències motores, la malaltia també té altres manifestacions. El Parkinson pot generar problemes cognitius, depressió, trastorns de la son i danys en el sentit de l'olfacte.
És important destacar que el diagnòstic de l'Parkinson és clínic: no hi ha marcadors biològics que puguin detectar-se a través d'estudis de laboratori o altres anàlisis. Quant a la seva tractament, s'apunta a estendre la funcionalitat de l'individu tot el possible.
El subministrament de fàrmacs per enfrontar el dèficit de dopamina i altres mancances; l'estimulació magnètica i elèctrica de el cervell; la implantació d'un dispositiu per enviar impulsos elèctrics a punts cerebrals; i els exercicis físics i de l' llenguatge poden formar part de la teràpia de l'Parkinson.
Tot i que hi hagi certs símptomes i signes que generalment s'associen a la malaltia de Parkinson, alguns dels quals s'indiquen en els paràgrafs anteriors, és important assenyalar que en cada persona el quadre pot ser relativament diferent. Si els primers a aparèixer tenen una intensitat lleu, és comú que passin desapercebuts, retardant el diagnòstic.
* Tremolors: és potser el més conegut de tots, en part per l'exposició que algunes persones famoses li han donat a la malaltia de Parkinson en entrevistes i documentals. En general comença a les mans o els dits, i pot tenir lloc en estat de repòs. De vegades és una sacsejada, altres vegades un fregament de l'polze i l'índex com si el pacient estigués sostenint un objecte petit (aquest tremolor es coneix com «rodament de la píndola»);
* Bradicinèsia: també conegut amb el nom de moviment lent. Una de les conseqüències més terribles de l'Parkinson és l'alentiment de el moviment, cosa que repercuteix en una dificultat cada vegada més gran per realitzar les tasques quotidianes, aquelles que abans de la malaltia el pacient feia de forma automàtica i sense esforç. Aixecar d'un seient i caminar poden convertir-se en autèntics desafiaments;
* Rigidesa muscular: aquest símptoma de l'Parkinson pot donar-se en qualsevol regió de el cos, limitant el moviment i causant un dolor considerable;
* Falta d'equilibri i problemes de postura: es pot apreciar per mitjà de la encorvadura de l'esquena i la dificultat per mantenir-se dempeus;
* Desaparició d'alguns moviments automàtics: aquells moviments inconscients, com ara somriure, balancejar els braços a l'caminar o fins i tot parpellejar poden començar a desaparèixer amb l'avanç de la malaltia.