Panteó és una paraula que té el seu origen en el vocable llatí Pantheon , tal com es denominava a el temple que, a la Antiga Roma, estava dedicat a tots els déus. Per aquest motiu, avui en dia, el concepte s'aprofiti per nomenar un monument de caràcter funerari on s'enterra a diverses persones, encara que també pot usar-se com a sinònim de cementiri en algunes nacions.
Val a dir que, arran del seu significat original, panteó sol associar-se a l'anomenat Panteó d'Agripa, un temple d'aparença circular situat a Roma i que és conegut, simplement, com El Panteó. Aquesta construcció va ser inaugurada l'any 27 aC i renovada entre 123 i 125.
La Rotonda és com també es coneix a aquest esmentat panteó que és visitat anualment per multitud de turistes que no perden l'oportunitat d'admirar-in situ. En concret entre els seus elements o aspectes més significatius es troben la cúpula, semiesfèrica que disposa d'un òcul de 9 metres de diàmetre, o el pronaos, que es caracteritza per les seves vuit columnes.
El Panteó de París, per la seva banda, és un monument situat al Barri Llatí. La seva construcció es va iniciar en 1764 i actualment alberga les restes de personalitats com Voltaire, Jean-Jacques Rousseau, Victor Hugo, Jean Jaurés i Émile Zola.
Aquest citat monument parisenc es caracteritza, entre altres coses, pel fet d'haver estat un dels primers edificis de tipus neoclàssic de país. I tot això sense oblidar tampoc que a més dels personatges citats també descansen en ell altres importants figures de la història mundial com la química Marie Curie, Louis Braille que va inventar el sistema de lectura per cecs que porta el seu nom, o el polític Jean Jaurès.
Madrid, per la seva banda, compta amb el Panteó d'Homes Il·lustres, 1 edifici d'estil neobizantí que es localitza en el districte de Retiro, i el Panteó dels Reis, el qual es conserva al Monestir de l'Escorial.
En l'esmentat primer panteó madrileny cal subratllar que es troben les restes de grans personatge de la història espanyol com són, per exemple, els polítics José Canalejas, Práxedes Mateo Sagasta o Antonio Cánovas del Castell. Els monuments funeraris que s'estableixen en les seves tombes són enaltits per la bellesa artística que posseeixen com també és ressaltat el valor de el conegut Monument a la Llibertat, que és el Mausoleu Conjunt dels escultors Sabino Medina, Ponciano Ponzano i Federico Aparici.
El Panteó Nacional de Veneçuela a Caracas (construït el 1874) i el batejat com Panteó Nacional dels Herois (situat a la ciutat paraguaiana de Assumpció) són altres monuments d'aquest tipus.
En ple centre de la capital uruguaiana és on es troba situat aquest esmentat panteó que està considerat com una autèntica joia artística per la riquesa i el valor que posseeix tant des d'un punt de vista arquitectònic com cultural.
Com a sinònim de cementiri, el terme panteó s'utilitza en Mèxic i en altres països americans. Per exemple: "El silenci de l'panteó em posa nerviós" , "Diuen que en el panteó succeeixen coses estranyes per les nits" .
Panteó, finalment, pot ser el conjunt de tots els déus d'una mitologia o d'una religió i el conjunt de les màximes figures d'una disciplina: "Emanuel Ginóbili ja ha entrat a l'panteó dels ídols esportius d'Argentina" .