Amb origen en el llatí redundantĭa , la paraula redundància descriu el que abunda o és excessiu davant d'una cosa o context. El concepte s'utilitza per anomenar el ús desmesurat o descomunal d'un concepte o d'un vocable, així com la reiteració de dades incloses en textos o missatges que permet, tot i la pèrdua de part d'ells, rearmar el seu contingut.
En general, es diu que la redundància suposa una propietat de certes expressions o frases que contenen parts predictibles a partir de la resta de la informació. El redundant, per tant, no aporta dades, sinó que reitera una cosa que ja se sap o que es desprèn d'altres parts dels continguts.
L'expressió "Entra dins" , per exemple, és redundant ja que no es pot "entrar fora" . Per tant, n'hi ha prou amb el sol fet de referir-se a "entrar" ja que se sobreentén que es tracta d'ingressar a algun lloc.
El mateix pot dir-se de frases com "Digues als Miquel que pugi a dalt" (és impossible "pujar baix" , de manera que "Digues als Miquel que pugi" ja aportaria tot el sentit), "L'editorial va publicar tres obres pòstumes de l'autor després la seva mort " (tot el " pòstum " té lloc després d'un mort) o " Els científics han descobert quatre espècies diferents " (no hi ha dues espècies iguals, de manera que si parlem de quatre espècies, no té sentit aclarir que són diferents).
Tot i que s'ha explicat en els paràgrafs anteriors, la redundància és acceptada en diverses regions de parla hispana, sobretot a Espanya. Allà, expressions com «pujar dalt» o «entrar dins» són part de la parla quotidiana i, si bé no estan acceptades per la Real Acadèmia Espanyola, no ressalten per la seva falta de correcció atès que són utilitzades per la majoria de la gent. De la mateixa manera, en països com Argentina es cometen errors com ara l'excessiva omissió de la preposició «de» per por de caure en el dequeísmo, tot i que el seu ús és absolutament necessari.
Per exemple, en el cas de l'verb brillar, en espanyol es coneixen sinònims que tenen lleugeres diferències de significat, com ara resplendir , però no moltes persones d'un grau mitjà d'instrucció podrien llistar centellejar , fulgurar , refulgir o flamejar . No obstant això, en països com Anglaterra o Austràlia s'utilitzen sovint diverses variacions de l'verb en qüestió, encara que gairebé instintivament, però escollint una o altra segons el context i el que es vulgui expressar. Pel que fa a les redundàncies, és molt comú que en anglès s'armin estructures de l'tipus «brillava de manera resplendent» o «va caminar i va caminar», i fins i tot amb més sinònims consecutius, buscant emfatitzar les idees.
La redundància de seguretat, d'altra banda, és un principi de el disseny que permet que diferents sistemes puguin realitzar la mateixa funció de manera simultània. D'aquesta manera, en cas que un falli, la resta dels sistemes el protegiran i no es perdran dades o funcionalitats. En alguns casos, la redundància s'utilitza per detectar errors que es produeixin a l'enviar dades d'un punt a un altre, i no per corregir-los. Si dos nodes estan executant la mateixa tasca, o dues parts d'un component estan transmetent la mateixa informació i hi ha alguna diferència entre els dos resultats, llavors és segur que algun dels dos ha experimentat una fallada, i dependrà de les tècniques utilitzades a l'èxit en la identificació del mateix.