Una persona compra un nou televisor de pantalla plana que, d'acord al que li explica el venedor, li permetrà sintonitzar fins a 120 canals diferents. Quan el comprador arriba a casa, però, adverteix que l'aparell només sintonitza 80 canals. Indignat per la mentida, el subjecte torna a la botiga amb el televisor i demana que li tornin els diners. D'aquesta manera, a l'recuperar el gastat, aconsegueix una reemborsament.
Aquest concepte, per tant, implica el fet tornar a obtenir allò que s'havia lliurat (és a dir, desemborsat). Els desemborsaments solen concretar-quan una persona no queda satisfeta amb una compra, encara que també pot tractar-se d'un premi o d'algun tipus de promoció.
És possible que un banc ofereixi reemborsaments als clients que concreten les seves compres amb targeta de crèdit. L'entitat, d'aquesta manera, ofereix un reemborsament de l'10% de la despesa total als usuaris de la targeta CardBuy que realitzen les seves compres els dies dimarts o dijous.
Una altra possibilitat de reemborsament té lloc quan una empresa envia els seus productes per correu. El fabricant de calçat Shozatos arriba a un acord amb la botiga Calçats WorldShoes per enviar-trenta caixes de les seves noves botes pel servei postal, a pagar en quotes. El conveni indica que Shozatos es farà càrrec, en principi, de la despesa d'enviament, encara que Calçats WorldShoes ha de reemborsar aquests diners a l'pagar la primera quota.
En este contexto, por lo tanto, se denomina acción de reembolso a la situación en la cual el fiador paga la deuda sin saber que el deudor ya lo había hecho. Dado que el acreedor se hace con el doble del dinero que le correspondía, el deudor cuenta con el derecho de exigirle que le devuelva su parte. Una vez realizado el reembolso, el deudor tiene que compensar al fiador con el monto inicial más los gastos, los intereses devengados desde el momento del pago y los eventuales perjuicios.
L'acció de reemborsament té els seus orígens en el contracte de mandat (si el deutor consent que es dugui a terme la fiança) ia la agència oficiosa (si el el deutor ignora l'obligació que ha adquirit el fiador), tots dos conceptes relacionats amb el dret romà. És important subratllar que l'acció de reemborsament serveix per indemnitzar la persona que es fa càrrec d'un deute aliè i que de cap manera s'ha d'utilitzar per obtenir guanys pels seus serveis; de la mateixa manera, si el fiador paga més diners de l'degut, no té dret a exigir aquesta diferència al deutor, sinó la suma real del deute.
Alguns dels requisits perquè pugui efectuar l'acció de reemborsament són els següents:
* Que el deute hagi estat pagada pel fiador;
* L'acció ha entaular abans de la seva prescripció;
* La reclamació ha de realitzar-la el deutor principal;
* El fiador no ha d'estar privat de l'acció de reemborsament . Això passa si el seu pagament no ha estat validat o bé si el deutor no estava d'acord amb que s'efectués la fiança (a menys que el deute hagi estat extingida).