Es coneix com rebló a l' procés i el resultat de reblar (colpejar el cap d'un clau per afirmar o, en sentit simbòlic, ressaltar el que expressa). Un rebló també és un tipus de clavilla o clau que s'empra per a fixar alguna cosa.
Els reblons o reblons, per tant, són instruments de fixació que possibiliten la unió de dos o més elements. La seva estructura està formada per un plançó i una cap, de diàmetre més gran que la resta de la reblada. Per utilitzar-lo, s'introdueix el plançó en allò que es vol fixar; el cap, per la seva grandària, permetrà aconseguir la unió.
Un rebló permet vincular elements fabricats amb diferents materials de manera senzilla i econòmica. La unió que es forja a través d'reblons és permanent: no es pot desmuntar. Diferent és el cas dels cargols que, d'altra banda, solen oferir una major resistència.
Tot i que es tracta d'un mecanisme de subjecció bastant segur, els reblons poden fallar quan es xafen o quan es trenquen. En aquests casos, es trencarà el vincle entre els elements fixats ja que el rebló no pot complir amb la seva funció.
Els avantatges de recórrer a la rebladura com a sistema d'unió són que, a més de ser una proposta econòmica com ja hem esmentat, permet unir peces de diferents materials, que es pot dur a terme quan només està visible una de les cares d'aquelles o que es pot escometre amb dues o més peces. Tot això sense passar per alt tampoc que es pot realitzar de molt diverses maneres i emprant una gran varietat de materials diferents, segons les necessitats de cada moment.
En concret, podem establir que entre els diferents tipus de reblons estan els de compressió i els cecs. Aquests últims, al seu torn, es divideixen en roscats, expandits, amb mandril d'estirament, amb passador guiat…
Tot això sense oblidar tampoc reblons específics com ara oberts amb trencament de tija, els tipus trèvol, els ranurats, els d'alta resistència, els expansibles en T, els d'alta retenció…
No cal passar per alt que els reblons també tenen els seus detractors. Aquests rebutgen l'ús d'aquest mecanisme d'unió per les següents raons:
-La unió que s'aconsegueix no es pot desmuntar, el que dificulta i impedeix fins i tot el que és el seu correcte manteniment i neteja.
-No resulta una bona alternativa a l'hora de treballar amb el que són peces que tenen un gruix més que notable.
-Tal com hem esmentat anteriorment, també s'estableix que la resistència és menor que si la mateixa unió es portés a terme amb altres procediments o sistemes alternatius.
En el llenguatge col·loquial, el terme reblar s'utilitza amb referència a subratllar o recalcar una cosa: "L'avi va tornar a reblar les seves consignes contra el concubinat i les relacions que no es formalitzen" , "L'escriptor va finalitzar el discurs amb el seu ja tradicional rebló de la importància de l'educació " , " Deixa de reblar amb el mateix: estic farta d'escoltar-te dir aquestes coses una i altra vegada " .