El primer que farem, abans de procedir a determinar el significat de el terme romanent que ens ocupa, és deixar patent el seu origen etimològic. En aquest sentit, podem dir que emana de el llatí, de la paraula "remanens". Aquesta, al seu torn, es troba conformada per dues parts diferenciades:
• El prefix "re-".
• El verb "manere", que pot traduir-se com "romandre o quedar-se".
Una persona elabora 10 coques per oferir al seu barri, amb l'esperança que els seus veïns li comprin i així pugui guanyar una mica de diners. A l'acabar la jornada, aquest subjecte adverteix que va aconseguir vendre 8 coques. Les dues restants, per tant, constitueixen el romanent de la seva producció.
El romanent és una cosa que sobra. Pot associar aquest concepte a la idea d'excedent: en el nostre exemple anterior, el reboster es va quedar amb dos coques que no va poder vendre, de manera que podria dir-se que li van sobrar dos coques o que dos coques van excedir la demanda dels veïns.
Dins de l'àmbit de la comptabilitat es fa amb freqüència ús d'aquesta paraula. En aquest cas, s'empra per referir-se als beneficis, que després de l'aprovació dels comptes de l'any i de la distribució de resultats, no s'han repartit ni tampoc s'han aplicat a cap altre compte.
Així, pot ocórrer en una empresa que, després de saldar tots els comptes i deutes, es trobi amb uns 10.000 euros de beneficis. D'aquesta quantitat, decideix utilitzar 2.000 per al que serien reserves legals i 3.000 euros com a dividends. D'aquesta manera, quedarien 5.000 euros sense repartir o aplicar que seria el romanent.
Dins de la gestió municipal d'ajuntaments, d'altra banda, és habitual parlar del que es dóna a cridar romanent de tresoreria. Aquest és el saldo que dóna l'oportunitat a l'alcalde i al seu equip de govern de conèixer, a la fi de l'exercici en curs, la solvència econòmica que té el consistori per poder dur a terme la resolució dels seus deutes o per emprendre nous projectes. Per a això s'analitzaran tant els drets pendents de cobrament com el líquid que posseeix en bancs o els diners que hi ha en caixa.
Un romanent pot aparèixer en els àmbits més diversos. L'ús més habitual de la noció es troba en el comerç o en la economia, en referència a béns o mercaderies que no arriben a consumidor o comprador.
Prenguem el cas d'una marca d'indumentària que llança un nou model de pantaló per a la temporada primavera / estiu. La companyia s'encarrega de produir una bona quantitat d'aquests pantalons per comercialitzar en els seus locals, recolzant-se en publicitats en ràdio i televisió. Quan finalitzi la temporada, el romanent d'aquesta producció (aquells pantalons que no han estat venuts), serà ofert a preu d'oferta. D'aquesta manera, l'empresa intentarà no acumular un romanent que, per al proper any, ja serà vell i haurà de donar pas a altres models.
Un romanent també pot ser simbòlic. Si un polític sud-africà proposa reprendre la segregació racial, algú podria indicar que el seu pensament és un romanent d'èpoques passades que ja no té suport en l'actualitat.