Un rengle és una línia recta que s'imprimeix o es traça en sentit horitzontal sobre un paper perquè es pugui escriure sobre ell, sense corbes ni torçades. A l'escriure sobre una línia, una persona aconsegueix mantenir una mateixa direcció a mesura que afegeix caràcters; en canvi, si escriu en un full sense línies, pot torçar i acabar escrivint més amunt o més avall que fa a el lloc on va començar.
A les escoles, quan els nens comencen a aprendre a escriure i durant diversos cursos, fins que dominin aquest art, el que fan és utilitzar quaderns que tenen línies, concretament dos, perquè així vagin rectes en la redacció dels textos. Després, conforme van creixent, es decanten per les llibretes d'una línia i finalment per cap.
Per exemple: "Quan era petit, la mestra sempre em remarcava que no em sortís de la ratlla a l'escriure" , "Per dibuixar, prefereixo les fulles sense línies, així meves creacions no queden travessades per les línies" , "Algunes lletres cursives sobresurten de l' línia, com la G i la Z " .
La idea de rengle també s'empra amb referència a la extensió d'un text. Si un docent li demana a un alumne que escrigui un text de cinquanta línies, estarà dient-li que ha de completar aquesta quantitat de línies amb la seva composició. Aquesta mesura d'espai no és molt precisa quan s'escriu a mà: per les diferències en la mida de la lletra, cinquanta línies poden suposar 1.000 paraules per a una persona i 1.700 per a una altra.
Per extensió, en ocasions s'utilitza el concepte de rengle com a sinònim de text o composició: "Ja vaig acabar l'article: crec que aquestes línies em permetran guanyar un Premi Pulitzer" , "En aquestes línies que els lliuraré a continuació trobareu totes les instruccions necessàries per completar la missió " , " Van ser línies poc feliços, ho admeto: és que vaig escriure la nota en uns pocs minuts " .
A més de tot això, no podem passar per alt que, en l'àmbit de la literatura, hi ha diverses obres que fan ús de el terme que ens ocupa. Aquest seria el cas, per exemple, de la novel·la "Els línies tortes de Déu", que va ser escrita l'any 1979 per l'autor i periodista espanyol Torcuato Lluna de Tena.
Es tracta d'una narració que gira entorn de la figura d'Alice Gould. Aquesta és una detectiu que ha de fer-li front a un nou cas d'homicidi. Per resoldre-ho es veurà en la necessitat de ficar-se com interna en un hospital psiquiàtric que és el que li permetrà reunir les pistes que requereix per descobrir el responsable o els responsables de l'crim.
Per dur a terme la creació d'aquesta novel·la cal ressaltar que el seu escriptor es va internar també un centre sanitari d'aquest tipus durant una mica més de quinze dies. I és que només d'aquesta manera va considerar que podia aconseguir la informació necessària sobre com és la vida allà, quin tipus de pacients hi ha o quines són les malalties més habituals que es tracten.