El subliminal és allò que s'ubica per sota el llindar de la consciència. Quan el terme s'aplica a un estímul, fa referència al fet que no és percebut de forma conscient, però de totes maneres influeix en la conducta.
Un missatge subliminal es troba dissenyat perquè el receptor el rebi en un nivell inconscient. Pot tractar-se, per exemple, d'una imatge que es transmet tan breument que la consciència no arriba a advertir-la, però queda gravada a la memòria.
la publicitat
Es diu que el contingut subliminal és utilitzat per algunes publicitats, encara que la transmissió d'aquest tipus de missatges publicitaris sol estar penada per la llei. Amb la publicitat subliminal, és possible presentar un producte o servei a el consumidor de manera que aquest senti desitjos d'adquirir-sense conèixer les raons autèntiques que el porten a això.
Per exemple, hi ha qui diuen que l'ampolla de Coca-Cola té la forma d'una silueta de dona, per «conquerir» de manera subliminal als que sentin atracció sexual pel gènere femení.
Cal destacar que la publicitat subliminal no és sinònim de publicitat associativa, una tècnica vàlida des del punt de vista legal i que no actua a nivell inconscient, sinó amb associacions socials. Un exemple de publicitat associativa són els comercials de tabac, que solen mostrar als fumadors com a subjectes sensuals i interessants, feliços i orgullosos de les seves vides, sense rastres de les raons fonamentals que porten a una persona a fumar: l'estrès, la insatisfacció personal, la timidesa i la inseguretat, entre d'altres. D'aquesta manera, el consumidor pot interpretar que si fuma obtindrà, per exemple, èxit en el pla sentimental.
Afirmacions positives subliminals
Finalment, podem esmentar les afirmacions positives subliminals, que són frases que es graven perquè el receptor les escolti repetidament i el seu inconscient assimili la informació. Les afirmacions positives subliminals s'utilitzen per deixar de fumar o eliminar fòbies, per exemple.
Eines subliminals en l'entreteniment
L'any 2009 va ser molt ressonat un especial que va realitzar a la televisió anglesa, a través del qual pretenia generar una espècie de hipnosi col·lectiva, fent creure als seus televidents que s'anaven a connectar en una gran xarxa d'energia… o mentida. Durant els minuts previs a l'moment tan esperat per milions d'anglesos cansats de la crua i avorrida realitat , Derren va explicar que caldria romandre asseguts en una posició còmoda, mirant la televisió atentament durant uns segons, després de la qual cosa, assegurava, tot el públic compartiria la sensació de no poder aixecar-se de l'assentament per més que ho intentés.
Va advertir també que es podria patir un profund cansament i fins i tot marejos, perquè aquells que no estiguessin disposats a provocar-se aquest estat optessin per quedar-se fora de l'experiment. Afortunadament per als incrèduls, però malauradament per al multimilionari home de l'espectacle, la transmissió de el programa en Internet va exposar el truc que sí va afectar els televidents: una sèrie d'imatges desagradables i ombrívoles van ser emeses per períodes molt breus al llarg de la suposada hipnosi, sense que poguessin ser vistes a nivell conscient.
La compressió de vídeo i el mínim de fotogrames per segon de la versió en línia van ser suficients per anul·lar l'efectivitat d'aquesta pràctica de manipulació, que alguns asseguren ser la mateixa que van usar grans companyies dècades abans.