Superconductor és un adjectiu que s'aplica a aquells materials que, a l'ésser refredats, deixen d'exercir resistència a el pas del corrent elèctric. D'aquesta manera, a una certa temperatura, el material es converteix en un conductor elèctric de tipus perfecte.
La superconductivitat, per tant, és una propietat d'alguns materials. Les substàncies que poden actuar com superconductores són aquelles que, en condicions específiques, poden conduir el corrent sense que es produeixi pèrdua energètica ni s'exerceixi resistència.
El científic Heike Kamerlingh Onnes va descobrir, en 1911, que els conductors metàl·lics perden resistivitat quan disminueix la temperatura. A l'descendir per sota d'una temperatura qualificada com crítica, la resistència s'anul·la completament. D'aquesta manera, el corrent elèctric pot fluir de forma indefinida a través del superconductor fins i tot sense l'acció d'una font d'alimentació.
És important establir que els materials superconductors es poden classificar segons diversos criteris rellevants, com són els següents:
-Si tenim en compte el seu material, podem dir que hi ha quatre grans grups: les ceràmiques, els aliatges, els que posseeixen estructures de carboni i els elements purs.
-Partint del que és el seu comportament físic, es pot determinar que hi ha dues classes de superconductors: els de tipus I, que tenen la particularitat de poder passar de l'estat superconductor a l'normal d'una forma molt ràpida, i els de tipus II. Aquests últims són els que tenen, com es denomina per part dels científics, dos camps magnètics crítics.
-En funció del que és la seva temperatura crítica, hi ha dues modalitats: els d'alta temperatura, si la mateixa està per sobre dels 77k, i els de baixa temperatura, que es caracteritzen per tenir-la per sota dels ja citats 77k.
-Per últim, una altra classificació existent és la que es basi en la teoria que ve a explicar-los i que determina que poden ser convencionals, els orígens estan en els fonons, i no convencionals, quan el citat origen que tenen és un altre diferent als esmentats.
El alumini i el estany són dos exemples de materials superconductors. És habitual que els materials es refredin amb heli líquid perquè puguin assolir l'esmentada temperatura crítica. Quan el material es transforma en superconductor, pot emprar-se per al desenvolupament de circuits i electroimants.
Actualment, entre les aplicacions més útils i interessants que se'ls dóna als esmentats materials superconductors destaquen les següents:
-Dins de l'àmbit mèdic s'han emprat per poder solucionar aneurismes sense necessitat d'emprar cirurgia, per extreure tumors i fins i tot per poder corregir artèries que havien patit algun dany.
-En el camp científic, s'han fet servir i se segueixen usant per emprendre estudis de el creixement de plantes.
S'espera que, en el futur, els superconductors s'utilitzin per construir motors elèctrics i per crear equips que permetin emmagatzemar energia, entre altres aplicacions.
Cal destacar, finalment, que es coneix com superconductors d'alta temperatura als materials que compten amb una temperatura crítica superior a la temperatura d' ebullició que té el nitrogen o que no compleixen amb la teoria BCS (desenvolupada en 1957 per explicar la superconductivitat).