El vocable llatí tenuis va arribar a el castellà com tènue. Aquest adjectiu permet qualificar allò que té poca força, és suau o evidencia una resistència escassa. Per exemple: "Una llum tènue il·luminava el racó de l'habitació, on l'home romania lligat i amb els ulls embenats" , "L'ancià tractava de dormir quan un so tènue però persistent va cridar la seva atenció i el va portar a aixecar" , "La economia va mostrar una tènue recuperació en l'últim trimestre del l'any, d'acord a les estadístiques difoses pel govern nacional " .
La idea pot aplicar-se en diversos contextos. Moltes vegades refereix a una il·luminació escassa, que permet albirar un ambient però que no arriba a il·luminar amb claredat. Un restaurant que pretén constituir-se com un espai romàntic, ideal per a parelles, pot tenir una il·luminació tènue per afavorir la intimitat i la privacitat.
De la mateixa manera, es considera que on també hi ha d'haver una llum tènue és a l'habitació de qualsevol nadó o menor. I és que es considera que aquesta és la manera d'aconseguir que pugui trobar l'ambient perfecte per a poder relaxar-se i agafar el son més aviat possible. Això sense passar per alt que una il·luminació d'aquest tipus també és apropiada perquè els nens que tenen por de la foscor puguin descansar estant tranquils i arribin a dormir sense por de despertar-se i no veure res.
Tènue, d'altra banda, pot ser allò que no té força. Una persona, a l'rebre un tret, pot emetre un gemec tènue causa de que la ferida li treu fortalesa i vigor de manera instantània. En canvi, davant un dany de menor magnitud, possiblement es queixi de dolor amb més força, cridant.
L'adjectiu fins i tot es pot emprar per esmentar alguna cosa d'escassa rellevància o de valor reduït. Si els ingressos que obté una empresa en un determinat semestre creixen un 0,3% en comparació a el mateix període del l'any anterior, els analistes podrien qualificar el creixement com tènue. Diferent seria si la companyia en qüestió aconseguia incrementar els seus ingressos un 68% o el 77%, per citar algunes possibilitats de major magnitud.
El terme que ens ocupa ha estat utilitzat molt dins de l'àmbit literari per generar tot tipus de títols d'obres i fins i tot per crear les atmosferes necessàries per a les trames desenvolupades. En concret, exemple de tot això és el llibre "La tènue carícia de Chronos", que va ser escrit per Manuel Sancho Pomés. Gira al voltant d'una aventura sobre antigues civilitzacions a partir d'un mil·lenari objecte que és descobert per una arqueòloga anomenada Sarah.
Aquesta dona, al costat d'un periodista d'qual s'enamora ia un company de professió, farà front a una interessant investigació que en més d'una ocasió els posarà en perill i que permetrà descobrir dades inesperats.
"El tènue voltant de el món" és un altre exemple de com la literatura recorre a l'ocupació constant de el terme que ens ocupa. Si és el cas es tracta d'una obra en vers, realitzada per Julio Eutiquio Sarabia i publicada l'any 2014.