En el llatí és on es troba l'origen etimològic de el terme apropiació. En concret, podem determinar que deriva de l'verb "appropiare". Aquest es divideix en diverses parts clarament delimitades:
-El prefix "ad-", que significa "cap".
-El element "pro", que és equivalent a "a favor".
-El adjectiu "privus", que pot traduir-se com "privat".
-El sufix "-ar", que s'utilitza per indicar que es tracta d'un verb.
Apropiació és el procés i el resultat d'apropiar o de apropiar. Aquest verb fa referència a fer que alguna cosa sigui propi.
Hi ha diversos usos d'aquesta noció. En el terreny de l' dret, els béns que resulten susceptibles d'apropiació són aquells la propietat pot recaure de manera directa en el seu titular, qui pot disposar-ne lliurement dins de l'estipulat per la llei. L'apropiació, en aquest marc, marca el fet quedar-se amb la propietat d'alguna cosa.
Si algú s'arroga la propietat d'un bé aliè per obtenir un lucre, comet el delicte d' apropiació indeguda. D'acord a cada legislació, és possible que l'apropiació indeguda sigui considerada com una estafa, diferenciant-se de l' furt i de l' robatori pel mecanisme que utilitza el delinqüent per apropiar-se de el bé.
Basant-se l'import del que s'ha defraudat, de el dany econòmic que s'hagi realitzat a l'afectat, dels mitjans emprats per a l'apropiació i fins i tot de la relació existent entre l'afectat i el delinqüent s'establirà la pena pel citat delicte. Una pena que, a més de la quantia econòmica oportuna, pot portar a l'culpable a passar fins i tot anys a la presó.
La teoria de la apropiació original, d'altra banda, sosté que aquella persona que es queda, de manera pacífica, amb un recurs que no tenia amo, es converteix en el seu legítim propietari.
De la mateixa manera, no podem passar per alt l'existència del que s'ha donat a cridar apropiació cultural. Ve a ser un fenomen que consisteix a adoptar i assumir el que són elements d'altres cultures per després procedir a incorporar-les, de manera poc reflexiva, de la pròpia.
Aquest tipus d'apropiació podem determinar que es considera que ha experimentat un important auge en els últims anys com a conseqüència de la globalització.
Entre els elements que pot ser objecte d'aquesta adopció cultural de factors aliens es troben des dels tatuatges fins a la música passant per balls, festes, tradicions, formes de vestir i fins i tot el que són expressions.
Finalment, la apropiació de nadons és un delicte que implica que el delinqüent segresta un nen acabat de néixer, robándoselo a la seva mare, i després li oculta la identitat. El règim militar que va governar l'Argentina entre 1976 i 1983 va dur a terme aquestes pràctiques de manera sistemàtica: moltes dones embarassades que s'oposaven a la dictadura o que estaven vinculades a opositors van ser segrestades i allotjades en centres clandestins de detenció. Una vegada que donaven a llum, els seus fills eren robats pels militars, que els donaven en adopció de forma il·legal i ocultant l'origen de l'infant. En l'actualitat, organitzacions com Àvies de Plaça de Maigtreballen per trobar a aquells nens -que van créixer sense conèixer la seva història- i tornar-los la seva identitat.