Cardinal, provinent de el llatí cardinalis , és un concepte amb diversos usos. La primera accepció que reconeix el diccionari de la Reial Acadèmia Espanyola (RAE) al·ludeix a allò que resulta primordial, important o essencial.
Per exemple: "Solucionar el problema de la inflació és cardinal per al nou govern" , "El proper partit serà cardinal per al nostre equip" , "Estem embarcats en un projecte cardinal que podria definir el futur de l'empresa" .
Es coneix com nombre cardinal a l' nombre enter en abstracte. Dues, vuit, vint i tres-cents quaranta-cinc, en aquest marc, són nombres cardinals.
En el terreny de la gramàtica, es denomina numeral cardinal a el terme que permet l'expressió d'un valor numèric. Cal destacar que un numeral és un quantificador (un element de la gramàtica emprat per expressar quantitats). Seguint amb la gramàtica, els adjectius cardinals són aquells que al·ludeixen a un numeral cardinal.
Els punts cardinals, d'altra banda, són els sentits que possibiliten el desenvolupament d'un sistema de referència de tipus cartesià i que permeten representar una orientació. El Nord, el Sud, l' Oest i el Aquest són els quatre punts cardinals, que s'empren en tots els mapes del nostre planeta.
Per a la astrologia, els signes cardinals són els signes de l' Zodíac que s'inicien en algun dels punts cardinals i que marquen el començament d'una estació. Aquests signes cardinals són Capricorn, Lliura, Càncer i Àries.
La idea d' virtuts cardinals, finalment, s'empra en la religió per nomenar a quatre virtuts (temprança, fortalesa, justícia i prudència) de les quals es desprenen les altres.
La temprança ens permet moderar la nostra debilitat pels plaers i ens porta a buscar un equilibri en la utilització dels béns creats. Aquesta virtut cardinal és la que torna possible dominar la voluntat per sobre dels instints i mai ens deixa creuar la línia que divideix l'honestedat de la indecència.
Des del punt de vista de la teologia cristiana, entenem la fortalesa com la capacitat per derrotar la por i sortir il·lesos de la temeritat. És l'energia de l'ànim, que de cap manera té relació amb la força física o la violència, sinó amb el rebuig de les temptacions que ens allunyen de la moral.
Practicar la justícia ens porta a donar als altres el que els correspon, la qual cosa s'ha de complementar perfectament amb la porció de el bé comú que prenguem per a nosaltres mateixos.
La religió no està molt d'acord amb els matisos que la vida moderna ha imposat a aquest terme, ja que se centren més en evitar els potencials càstigs que en actuar de forma considerada.
Per a la teologia catòlica, també hi ha el concepte denominat virtuts cardinals infuses, que són els hàbits que ens poden conduir a la voluntat ia la comprensió per actuar d'acord amb el judici de la raó il·luminada per la fe, de manera que aquesta triï els mitjans més propicis a les metes sobrenaturals de l'ésser humà.
La diferència principal entre aquestes virtuts i les teologals (els hàbits que Déu infon en nosaltres per ordenar les nostres accions cap a ell, la fe, l'esperança i la caritat) en què l'objecte no és Déu sinó el bé honest.